Al-lèrgia

En els darrers anys el nombre de persones afectades per al.lèrgies en els països desenvolupats ha augmentat. Són diversos els factors que podrien explicar-lo, però hi destaquen els genètics i els ambientals. Un dels factors ambientals més importants és la contaminació i viure en un entorn amb bones condiciones sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s'hagin reduït els gèrmens amb els quals el nostre sistema immunitari ha d'enfrontar-se, que aleshores reacciona atacant substàncies que no són nocives.

Què és l'Al.lèrgia?

Una al.lèrgia és una reacció immunològica exagerada de l'organisme en entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al.lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten a les persones que no són al.lèrgiques.

*Al.lèrgens més comuns: el pol.len, els àcars de la pols, les espores dels fons i el pèl d'animals.

*Altres substàncies que poden provocar reaccions al.lèrgiques: determinats aliments, la goma de làtex, el verí dels insectes (vespa, abella), medicaments, etc.

Causes

Quan el sistema immunitari ha fabricat unes defenses (anticossos) que reconeixen un al.lergen determinat, es produeix l'alliberació d'unes substàncies químiques (per exemple, la histamina) que desencadenen una reacció, de gravetat variable, que provoca els símptomes de l'al.lèrgia.

El nostre cos entra en contacte amb l'al.lergen de diferents formes: per contacte directe amb la pell o les mucoses, per inhalació, per ingestió o per injecció.

Símptomes

Les al.lèrgies es poden relaciona amb malalties de l'aparell respiratori com l'asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l'èczema i la urticària, o amb aquelles reaccions greus d'inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l'aparell respiratori i/o el cardiovascular (anafilaxi).

Els símptomes poden variar d'una persona a una altra. Els més comuns són: tos i dificultat per respirar, picor al nas, als ulls, al coll, a la pell..., erupcions cutànies, llagrimeig als ulls i conjuntivitis, secreció nasal, esternuts, mal de cap, urticària, sibilàncies, etc.

Diagnòstic

El mètode més comú per detectar una al.lèrgia són els tests cutanis, que mesuren la resposta de la persona a l'al.lergen de prova que s'injecta per via intradèrmica.

Tractament

Les al.lèrgies no tenen cura, però se'n poden controlar els símptomes.

Després dels tests i de les proves de laboratori, cal establir a quines substàncies s'és al.lèrgic, i decidir-ne el tractament, que inclourà

*Mètodes per protegir-se contra els al.lèrgens.

*Immunoteràpia: és una vacunació específica contra cada tipus d'al.lergen causant. No cura la malaltia, però en redueix el nombre de símptomes, i fa més fàcil el seu control.

*Prescripció de medicaments: actualment la farmàcia disposa de molts principis actius per combatre les al.lèrgies, per tant, el paper del farmacèutic és molt important a l'hora de resoldre consultes dels afectats.

Els medicaments que alleugen els símptomes respiratoris més utilitzats són els antihistamínics orals i els corticoides nasals per a la rinoconjuntivitis, i els broncodilatadors i coritcoides inhalats per l'asma. En el cas d'anafilaxi o reacció al.lèrgica greu, cal injectar-se adrenalina (epinefrina) de manera inmediata, i requereix assitència mèdica urgent.

Prevenció

Les persones amb antecedents d'al.lèrgia a alguna substància concreta han d'evitar-hi qualsevol forma de contacte.

Recomanacions:

* Durant l'estació pol.línica, tanqueu les finestres de les cases i dels cotxes i eviteu estar massa estona a l'aire lliure.

* Eviteu la presència d'animals a les cases.

* Passar l'aspiradora sovint per les zones susceptibles d'acumular més pols.

* Fer servir fundes impermeables per a matalassos, edredons i coixins.

* Evitar catifes, coixins de plomes i mantes de llana.

* Ventileu la casa cada día

* Utilitzar màscares facials adequades que filtrin l'aire inhalat.

I recordi: Davant qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic