Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Naltros

'La crisi musical és intencionada'

Entrevista a Uri Giné (cantant de Bongo Botrako)
Whatsapp
Els tarragonins Bongo Botrako actuaran divendres a Cambrils amb motiu de la Fira Multisectorial. foto: Ibai Acevedo

Els tarragonins Bongo Botrako actuaran divendres a Cambrils amb motiu de la Fira Multisectorial. foto: Ibai Acevedo

-Des de la publicació de Revoltosa no heu tret nou disc però els concerts no s’han aturat. És aquest un símptoma que les vostres cançons no caduquen?

-Crec que sí. He de dir, però, que tot i no haver tret nou disc, hem estrenat el DVD Punk Parranda amb els directes, però les cançons que s’hi inclouen tenen un toc radicalment diferent.

 

-Heu viatjat a Holanda, Itàlia, França... noteu la barrera de l’idioma?

-En un primer moment creia que ens afectaria i que seria més complicat del que en realitat ha estat. Sincerament, ha estat una de les sorpreses més grans que hem tingut. Especialment a França, ens trobem amb un públic que s’interessa per les lletres, les estudia i les canta al venir als concerts. Hi ha molta fascinació per la cultura més mediterrània i això ho notem.

 

-Com viuen la festa a cada país?

-Més enllà de les fronteres, la intensitat amb què viuen els concerts és molt generalitzada. En canvi, notem més diferències entre les respostes del públic entre el nord i el sud d’Espanya.

 

-Què no pot faltar mai abans d’un concert?

-Tots els membres del grup acostumem a passar una estona junts i fer pinya, però tampoc pot faltar un ‘xupito’ de ron! (riu)

 

-Fent una comparació, qui valora més la música, els països estrangers o l’Estat espanyol?

-Clarament els països estrangers. ‘Mamen’ la música des de petits i la tenen ben considerada. Tenen un costum que aquí pràcticament s’ha perdut, el de pagar per anar a concerts i descobrir nous grups. A Espanya, hi ha molts factors que determinen aquesta situació, on s’hi inclou l’IVA cultural. Els governants s’han entossudit en fer tot el possible perquè el directe s’enfonsi. La farsa de crisi ens ha afectat a tots. I en el cas de la crisi musical i artística, ha estat intencionada. Fa la sensació que els governants s’enfotin de tot un sector empresarial.

 

-Deu ser escèptic quan els polítics parlen de la fi de la crisi, llavors.

-Fins que no ho vegi no m’ho crec, però tinc esperança. Ens adonem que les oportunitats que vam tenir nosaltres, el 2008, no hi són per als grups nous que comencen ara i és dur. Però mirant el panorama musical, veig que els grups estan adoptant una postura més reivindicativa que abans no hi era i tinc la intuïció que les coses a poc a poc estan canviant.

 

-Vau néixer i créixer amb La Pegatina. Les comparacions us agraden, us molesten...?

-No, no ens molesta. És lògic, tothom vol identificar a què pertany un grup però les etiquetes són complicades. Amb La Pegatina compartim molta amistat, però musicalment ja no compartim pràcticament res. És cert que hi ha gent que continua entestada en dir que fem rumba, però fa molts anys que no en fem. Fem una altra història que és difícil d’explicar, el punk parranda; tenim punts de reggae, ska i rock, som una mescla de tots aquests gèneres però cap d’ells en concret.

 

-Divendres toqueu amb Papagayo. Què n’espereu, del concert?

-És el nostre primer concert a casa del nou directe, en tenim ganes. Amb Papagayo hem compartit escenari i aquest cop serà un concert més casolà.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También