Manel Maigí: 'Hi ha teatres que no estan adaptats i no s'hi pot actuar en cadira de rodes'

 

Manel Maigí (Tortosa, 1972) és llicenciat en Geografia i Història, i monitor de l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral (APPC) - La Muntanyeta des del 1994. És membre de Al Trot Teatre, juntament amb nois amb Paràlisi Cerebral i altres monitors del centre. Dimecres visiten el Teatre-Auditori del Centre Cultural del Morell per representar l’obra ‘Evolució/Involució’ en sessió doble, a les 12.30h i les 19h. 

- Com va sorgir el projecte per fer Evolució/Involució?

- Aquesta obra de teatre va néixer d’un projecte en què volíem denunciar les retallades que estem patint el col·lectiu que treballem amb persones que tenen algun tipus de discapacitat. Va començar amb una petita performance a Barcelona, que va desenvolupar en una obra d’una hora.

- Què expliquen a l’obra?

- Dóna una perspectiva històrica de com s’han tractat a les persones amb discapacitat al llarg del temps. No sempre hi ha progrés, s’avança i es retrocedeix. A Atapuerca s’han trobat restes d’una noia amb discapacitat de fa 500.000 anys que l’ha van cuidar fins que va morir als 15 anys. Després, a l’època neandertal, altres que vivien fins als 50 anys. Els cuidaven i hi havia una atenció cap a aquestes persones.

- Quan es perd aquesta atenció i comencem a involucionar?

- Arriben les grans civilitzacions i les persones amb discapacitat directament són exterminades. A l’Edat Mitjana se’ls margina. Va passant això fins als nostres dies, on encara hi ha molts prejudicis i no s’ha assolit una integració plena. I de cara al futur busquem fils sobre què passaria si el Govern en girés l’esquena.

- Com els afecten les retallades?

- Les retallades han afectat l’APPC que ha estat en la corda fluixa molt temps, sense saber si cobraríem a final de mes, per la falta de recursos o per poder posar substituts. La mateixa entitat ha fet un esforç molt gran per anar sobrevivint, però han sigut set anys molt durs que encara no han acabat.

- Quantes persones participen en l’obra Evolució/Involució?

- Hi ha set nois amb discapacitat i nou monitors. És un grup mixt que volem ser un grup de teatre amateur. Portem des de l’any 1999, quan vam començar fent representacions per als pares. Des del 2004 vam sortir fora del centre i fins ara portem uns 80 bolos.

- Tinc entès que no parlen durant l’obra.

- És una obra en què no parlem amb paraules dites. Intentem utilitzar altres elements de diàleg amb el públic més expressius, com per exemple la música, la dansa, el moviment, els jocs de llum, el gest. És un teatre modern on transmetem molt sense paraules.

- Què els aporta als nois amb paràlisi aquesta experiència?

- És indescriptible el que això aporta als nois. Tant quan estan fent l’obra com quan acaben és una emoció brutal. És el treball d’un any i també la recompensa de l’actuació, la calor del públic i els aplaudiments. Una dosi d’autoestima i adrenalina bestial, per a ells i nosaltres.

- Quina és la dificultat més gran amb què s’han trobat?

- El més difícil és trobar teatres adaptats. La primera vegada que vam actuar al Metropol el 2004, hi havia tres escalons per accedir a l’escenari i van fer una rampa que es va quedar fixa. A vegades et diuen que un escenari està adaptat i no ho està. De fet, el Teatre de Tarragona no ho està, hi ha el forat per ficar el muntacàrregues però encara no hi és. Portem dos anys amb Evolució/Involució i de moment no s’hi pot actuar en cadira de rodes.