Marc Bala: 'Hem fet un disc de transició'

- Aquesta nit tornen a Tarragona.

- Tarragona potser és el lloc on més hem tocat, juntament amb Barcelona i Vilanova. El fet de tenir ADN tarragoní hi ajuda. Tenim l’avantatge de tenir-hi amics i familiars, sempre ens espera gent i a la mínima pensem en la ciutat. Ara que hem tret el disc, Tarragona és com fer la presentació oficial, tot i que ja en vam fer una a Barcelona. Fins i tot toquem abans aquí que a Vilanova.

- Quan va néixer Copa Lotus?

- El 2011. En Vidal Soler i jo ens coneixem des de fa molts anys i ja havíem fet alguna cosa junts. Teníem unes cançons i vam decidir fer un grup. Primer vam fer una maqueta, en anglès, que va tenir molt bona rebuda allà on la vam ensenyar, tot i que sense ressò mediàtic. Després ja vam fer la maqueta en català pel Sona9 i vam poder guanyar el concurs.

- Els ha ajudat quant a notorietat?

- Sí que ens ha donat més ressò pel que fa als mitjans, tot i que potser nosaltres no ho veiem tant. Veus que cada vegada més gent que no coneixes posa like al Facebook i això sempre és positiu. Però en definitiva seguim tocant als mateixos llocs i tenim la sensació que estem jugant en la mateixa lliga, però adonant-nos que a la gent li agrada.

- Com van plantejar el disc?

- Quan l’estàvem fent amb el nostre productor, Ken Stringfellow [The Posies, REM], ens plantejàvem si havíem de recollir el que teníem o fer un disc començant de zero. I al final hem fet un mig mig. És estrany, però hem fet un primer disc que és de transició.

- Es defineixen com a grup ‘country’, ‘americana’...?

- Tenim temes amb sons de molta tradició americana i cançons amb un so més dens. No sé cap on anirà perquè les noves són més intenses. No només pel que fa a la instrumentació, sinó també a electrificació. Hi ha folk però tot tendeix més cap al rock. Però no sabem cap on anem per ara. Estem en un punt que tenim clars el repertori i el directe, però anem pensant en cançons noves i què farem. El disc és molt nou però pensem en el següent. Això sí, està en un procés embrionari. Costa tornar a crear quan acabes de passar un any per fer un disc.

- En les lletres parlen de realitats molt diferents del que es pot desprendre del seu so.

- No tenim complexos a l’hora de parlar de les influències musicals. Però no parlarem dels trens del Mississipí perquè no hi hem estat mai i no ho coneixem. A l’hora d’etiquetar cançons sempre és molt sucós posar americana o country, però tenim molt de pop per les nostres influències anglosaxones. Al final acaba sent una barreja de tot. Arrosseguem una influència però no hi ha una obsessió per sonar yankee.