Per què la contaminació ens ofega?

L’augment de la contaminació prové, bàsicament, de la crema de combustibles fòssils. La xifra, però, podria arribar fins als 41.500 milions de tones, si se suma la contaminació provinent d’altres activitats, com la desforestació. 

Gairebé el 90 per cent de les emissions de CO2 que genera l’activitat humana procedeixen de l’ús de combustibles fòssils i la indústria. De fet, en l’augment del dos per cent que s’ha produït durant el 2017 hi té un paper molt rellevant la Xina. No en va la Xina representa el 28 per cent de les emissions globals de CO2 a l’atmosfera.   
El gegant asiàtic ha disminuït la generació d’energia hidroelèctrica en detriment d’un major consum del carbó. Tot i que es calcula que la Unió Europea baixarà un 0,2  per cent les seves emissions i als Estats Units la davallada arribarà al 0,4 per cent, els pronòstics mundials no són encoratjadors i els científics demanen la presa urgent de mesures preventives. 

Aquestes són les conclusions a què ha arribat l’informe sobre el Carbon Budget Project (pressupost mundial de carboni), elaborat per 80 científics de 15 països. La investigadora principal de l’estudi, Corinne Le Queré, adverteix que els efectes del canvi climàtic ja s’han apreciat en huracans i tempestes més devastadores, així com en l’augment del nivell del mar i la seva temperatura. Per aquest motiu, considera que és necessari tocar sostre amb les emissions de diòxid de carboni per, més tard, reconduir el canvi climàtic i limitar el seu impacte. 

Set milions de morts al món

Els efectes de la contaminació de l’atmosfera no només es produeixen a la natura sinó directament en l’ésser humà. Segons l’Organització Mundial de la Salut, OMS, cada any moren de forma prematura a tot el món set milions de persones a causa dels nivells tòxics de contaminació de l’aire. La contaminació atmosfèrica és el tòxic ambiental més important i es troba entre els primers factors de risc per a la salut, amb un impacte proper al tabac. 

Investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) consideren que gairebé un 20 per cent de les morts per causes naturals es podrien posposar cada any si es complissin les recomanacions internacionals sobre l’activitat física, l’exposició a la contaminació atmosfèrica, el soroll, la calor i l’accés a espais verds. 

L’evidència científica indica que malalties com l’ictus, primerament, i l’infart de miocardi, en segon lloc, són les principals conseqüències de l’exposició a la contaminació atmosfèrica, seguides de la malaltia pulmonar obstructiva crònica i altres problemes respiratoris. Recentment també s’ha observat que pot afectar les capacitats cognitives, és a dir, el procés que permet adquirir coneixements, especialment en infants, i, fins i tot, tenir efectes en l’etapa reproductiva i estar relacionada amb la demència o l’Alzheimer. 

Canvi en el sistema de transport

Les previsions pel que fa al tipus de vida en un futur proper no són gaire optimistes. Es calcula que l’any 2050, el 70 per cent de la població mundial viurà a grans ciutats amb el conseqüent augment dels nivells de consum d’energia que això comporta. Per aquests motius, els investigadors reclamen l’aplicació de mesures preventives en tots els àmbits. 

Des de l’Institut de Salut Global de Barcelona expliquen que moltes ciutats de tot el món comencen a canviar els seus sistemes de transport tot descartant els cotxes privats i acollint mitjans de transport ecològics i pensats per la ciutadania. Els efectes més probables d’aquestes polítiques són les disminucions significatives de contaminació atmosfèrica, soroll i temperatura relacionats amb el trànsit al centre de les ciutats. Per exemple, s’ha registrat una reducció del 40 per cent en els nivells de NO 2 (diòxid de nitrogen) els dies sense cotxes. És probable que aquestes reduccions derivin en una disminució de les malalties i de la mortalitat prematura.

Partícules més tòxiques

Les partícules que hi ha a l’aire, que inclouen partícules fines i ultrafines, són més tòxiques que alguns gasos, com el diòxid de nitrogen o l’ozó. A les nostres ciutats, aquestes partícules provenen majoritàriament del trànsit, però també de la generació d’energia i de la indústria.

En l’àmbit global, l’agricultura intensiva és una de les fonts principals d’aquestes partícules.

Tot i les previsions, els científics confien en el creixement de les energies renovables i la millora de l’eficiència energètica. Els països van instal·lar una quantitat rècord de potència de generació renovable durant el 2016 i esperen que el 2017 sigui igual.