Descobreixen restes ceràmiques de fa 3.700 anys

L’excavació es fa a Itàlia i entre els arqueòlegs hi ha membre de l’PHES de Tarragona

04 octubre 2019 20:50 | Actualizado a 05 octubre 2019 18:09
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Una excavació arqueològica realitzada recentment al jaciment sicilià de Vallone Inferno, situat a Scillato (Palermo), ha posat al descobert abundants restes ceràmiques de la fàcies Casteluccio, de fa sobre 3.700 anys abans d’ara, i nombroses restes arqueopaleontològiques pròpies de l’ús de la cavitat com a corral. També s’han identificat restes humanes, principalment dents, en posició secundària, és a dir, procedents d’enterraments possiblement anteriors a aquesta cronologia.

Les restes de ceràmica, en general, són fragments de recipients petits, d’ús quotidià, abandonats pels pastors que van ocupar l’abric i molt probablement dispersats pel propi ramat.   

Pel que fa a les restes arqueopaleontològiques, quant a fauna, hi ha bàsicament fòssils d’ovicàprids, senglar i algun petit carnívor. Apareix també una mica d’indústria lítica, entre la que destaquen alguns elements fabricats en obsidiana (procedent de l’illa de Lípari, a uns 30 km al nord de la costa nord-est de Sicília).

A Vallone Inferno hi treballa un equip internacional des del 2008, coordinat per l’arqueòloga Vicenza Forgia, de la Universitat de Palermo, i els arqueòlegs Andreu Ollé i Josep Maria Vergès, ambdós investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). A la campanya d’enguany hi ha participat una desena de persones, entre elles la Chiara Messana, que col·labora a l’IPHES i està fent el doctorat a la URV.

El Vallone Inferno presenta una seqüència estratigràfica corresponent al plistocè superior-holocè que conté, de la base al sostre, registre del plistocè superior final (encara no excavat i de fa uns 10.500 anys), del neolític mitjà (7.300 anys) i del bronze inicial (fa uns 3.800 anys). A més, hi estan representades les èpoques romana tardana, medieval i fins al seu ús modern com a cleda. 

De fet, aquesta tònica agropecuària sembla haver estat la tendència en l’ús d’aquest abric des d’èpoques neolítiques, la qual cosa confereix al jaciment un indubtable interès en l’estudi de la història del pastoralisme i de la transhumància, tant a Sicília, com en altres àrees del Mediterrani.

Comentarios
Multimedia Diari