Homenatgen les tres tarragonines afusellades al Camp de la Bota

El conseller d’Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, Raül Romeva, va cridar ahir a acabar amb el «desmemoriament» sobre els represaliats del franquisme que, segons el seu parer, «va instaurar la transició».

Romeva va participar en l’homenatge a més de 1.700 víctimes republicanes afusellades al Camp de la Bota, entre els anys 1939 i 1952, un acte al qual va assistir també el primer tinent d’alcalde de la capital catalana, Gerardo Pisarello.

El conseller Romeva va incidir en la necessitat de «recuperar la qualitat d’un sistema democràtic que està absolutament pervertit» en el que a memòria històrica i reparació de les víctimes es refereix.

En aquest sentit, va advertir del «perill» per a la convivència que, segons la seva opinió, genera aquesta «falta de responsabilitat col·lectiva i sobretot institucional a l’afrontar l’herència del franquisme».

«La transició va instaurar el desmemoriament i la nostra obligació és desinstitucionalitzar el desmemoriament», va afegir.

Pisarello va dir que l’homenatge és també un acte en defensa «dels valors que van inspirar la gent aquí afusellada», quan en el present «la llarga ombra del franquisme encara no ha desaparegut del tot i l’extrema dreta està creixent a Europa».

Va recordar els noms de les onze dones afusellades al Camp de la Bota durant el franquisme i va criticar que les víctimes de la dictadura han estat tractades com «víctimes passives».

Entre les onze afusellades al Camp de la Bota, hi ha tres tarragonines: Virgina Amposta Amposta (natural de Pinell de Brai), Carme Claramunt Bonet (de Roda de Berà) i Magdalena Nolla Montseny (d’Alforja).

A banda de les onze executades a Barcelona, les autoritats franquistes van passar per les armes quatre dones més: dues a Girona (entre elles la reusenca Matilde Sabaté Grisso), una a Lleida i una altra a Tarragona (Elisa Cardona Ollé, nascuda a Duesaigües).

Afiliada a Esquerra i Estat Català, Carme Claramunt havia nascut a Roda de Berà però vivia a Badalona. El consell de guerra que la va condemnar a mort la va acusar de intervenir «activamente y cooperando con el Aramburu y su mujer, los cuales pertenecían al SIM, dedicándose a denunciar a las personas de derechas que más tarde eran detenidas y algunas asesinadas ». Va ser afusellada el 18 de abril de 1939 als 28 anys.

Virgina Amposta va ser executada dies després, el 8 d’agost. Tenia 50 anys. Era natural de Pinell de Brai però vivia a Viladecans i se la va acusar de ser «instigadora principal de los dieciséis asesinatos cometidos en el pueblo » i exercir de «maestra de párvulos, lo que aprovechó para hacer entre ellos propaganda disolvente ».

Les acusacions sobre Magdalena Nolla també van ser contundents: «asaltó el Asilo Duran llevándose artículos y objetos alimenticios. También condujo a las patrullas de control de Molins de Rey a San Feliú de Llobregat, para capturar, y al que detuvieron, al antiguo director de dicho Asilo, un fraile a quién asesinaron. También denunció a personas de derechas del barrio, que fueron detenidas y molestadas ».

Nascuda a Alforja, residia a Barcelona. Tenia 34 anys quan va morir el 21 de juny de 1939. Els jutges no varen tenir pietat perquè va ser una «mujer de muy mala conducta, se hallaba afiliada a Ezquerra Republicana de Catalunya, desde el advenimiento de la República, se le ve durante el dominio rojo constantemente armada al igual que lo había hecho durante la revolución separatista del año 34 ». Aquesta era la justícia franquista.