El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
El president de la Generalitat catalana Carles Puigdemont, ha lliurat al cap de l'Executiu, Mariano Rajoy, un document amb una sèrie de reclamacions, entre elles que es deixi a Catalunya celebrar una consulta sobre la independència i que l'objectiu de dèficit per a aquest any sigui de l'1,07 per cent.
Segons fonts de la Generalitat, Puigdemont ha fet entrega d'aquest document a Rajoy a la reunió que tots dos han mantingut aquesta tarda al Palau de la Moncloa per espai d'unes dues hores.
El document conté 46 punts, entre ells 28 que la Generalitat catalana considera "incompliments de l'Estat amb Catalunya, invasió de competències i interferències en l'acció del govern".
Es queixa, per exemple, del recurs del Govern a la conselleria d'Afers Estrangers de Raül Romeva i de la "judicialització" de la política, en considerar que la delegació del Govern a Catalunya "ha practicat la persecució de múltiples actuacions contra els consistoris i municipis catalans".
En matèria econòmica, a més del dèficit, es demana més marge per a la consolidació fiscal i més recursos financers, així com la revisió del sistema de finançament autonòmic i l'establiment d'un interès al 0 per cent per al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).
Es xifra en 842 milions d'euros els diners que, segons aquest document, ha deixat de recaptar anualment la Generalitat catalana a causa dels recursos presentats pel Govern a normes autonòmiques, com l'impost als dipòsits bancaris o l'impost nuclear.
Respecte als incompliments, se cita per exemple el cas del 0,7 per cent de l'IRPF per a fins socials, com es demana des de fa anys per part de les forces nacionalistes catalanes, i el respecte al model d'ensenyament en català i de normalització lingüística previst en l'Estatut.
També assenyala que el percentatge d'inversió territorialitzada en els Pressupostos Generals de l'Estat està "molt lluny" del pes que té Catalunya en el PIB estatal, cosa que té un impacte directe sobre els serveis essencials que es presten als catalans.
Així, esmenta la disposició addicional tercera de l'Estatut per equiparar la inversió a Catalunya en infraestructures al pes del PIB i calcula que el còmput global que hauria d'haver-se rebut en aquests anys arriba als 3.811 milions.
El Corredor Mediterrani, la xarxa de Rodalies, el model de gestió de ports i aeroports, el pla hidrològic de l'Ebre, la llei de garantia d'unitat de mercat o els papers de Salamanca són d'altres dels "greuges" als quals es refereix la Generalitat.
Un dels epígrafs en els quals la Generalitat enumera més reclamacions és el referit als "drets socials de Catalunya", que integren 11 peticions.
Entre elles, la pobresa energètica, àmbit sobre el qual el Parlament va aprovar una Llei per a "la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum". A més, com consta en el text, creava el Fons d'atenció solidària de subministraments bàsics.
La norma ha estat cautelarment suspesa pel Tribunal Constitucional, denuncia la Generalitat.
El document del Govern català fa al·lusió a l'arribada de refugiats. Recorda el text que Catalunya podria rebre 4.500 persones, però denuncia tot seguit que el Govern de Mariano Rajoy no ha transmès cap mena d'informació al respecte, malgrat que la comunitat té competències exclusives en aquesta matèria.
També protesta perquè el Govern espanyol hagi anul·lat el Fons estatal d'acollida, que hagués reportat a Catalunya 43,5 milions d'euros.
També reprova la reducció del finançament en polítiques socials, que xifra en un 91,7 per cent des del 2010, així com el finançament "insuficient" que concedeix l'administració central per al sistema de dependència, fins a deixar la seva aportació en una mica més d'un 18 per cent.
Una altra queixa se centra en el "dèficit estructural de finançament del sistema públic de salut", la despesa del qual ha hagut de reduir la Generalitat, assenyala en el text, per acoblar-se als sostres de dèficit. Aquesta reducció la precisa en un 14 per cent.
El Govern català defensa, a més, la cobertura del seu model sanitari ja que arriba a col·lectius que l'Executiu en funcions de Rajoy ha exclòs com els immigrants irregulars. A Catalunya, més de 137.000 persones són ateses gràcies a les esmentades mesures, concreta el document.
La retallada en polítiques actives d'ocupació del 56 per cent el 2012 o la disminució de les ajudes a associacions de persones amb discapacitat conformen d'altres denúncies de la Generalitat.
