El Museu de Valls inaugura, el proper dia 22 de febrer, l’exposició Anton Català Gomis (1911-1970). Dels boixos a la pintura mural. La mostra és fruit de la donació que Mireia i Glòria Català van fer el mes de maig de l’any passat al Museu de Valls i coincideix amb el 50è aniversari de la mort de l’artista.
Les donants, filles del pintor alcoverenc Anton Català Gomis, van lliurar un conjunt de cent vuitanta-dos cartrons, cent setanta-sis gravats al boix i de dues-cents vuitanta-dues xilografies impreses, realitzades pel seu pare. De tot aquest ampli conjunt, es podrà veure una part petita però representativa a l’exposició.
La mostra tindrà quatre seus: la Biblioteca Popular, la Sala de Sant Roc, l’Ajuntament de Valls i l’església de Sant Joan. Tant a l’església de Sant Joan com a l’Ajuntament, es podrà veure la pintura mural, realitzada pel pintor, confrontada amb els cartrons previs que va elaborar per realitzar aquestes obres.
En canvi a la sala de Sant Roc i a la Biblioteca Popular, es podran veure els projectes de diverses obres murals, alguns apunts previs i els cartrons definitius per abordar la pintura. També es podrà comprendre l’evolució de la seva obra, des de les línies més clàssiques a la geometrització de la segona meitat dels anys cinquanta i seixanta.
Una altra de les facetes més conegudes de l’artista és el seu treball amb la xilografia. En aquest sentit, també es podrà veure el procés de treball, des del dibuix previ, a llapis, el boix tallat amb la imatge a reproduir i l’estampa impresa.
Anton Català Gomis va fer més d’una quarantena de pintures murals entre els anys 1940 i 1966, de les quals una desena són intervencions fetes a Valls, tant en espais públics, com l’Ajuntament o les esglésies de Sant Joan, el Roser, el Cor de Maria i el Lledó, com en espais privats com la casa de l’exalcalde Fàbregas o la Granja Doldellops de Cèsar Martinell. També va treballar a Alcover, La Riba, Capafonts, Farena, Passanant, Vallmoll, Vilallonga del Camp, Constantí, Riudecanyes, Tarragona, Reus, i més enllà de les comarques tarragonines a Barcelona, Hostalets de Pierola o Torà.
El segon gran àmbit, en el qual va excel·lir, és com a xilògraf. Hi va treballar durant molts anys i la seva obra és molt sòlida i nombrosa. Va fer estampes, tant de sants, com de nadales, va fer orles per goigs, va fer ex-libris, com també va il·lustrar llibres. L’art aplicat a la vida, a la vida quotidiana.
Va cursar la carrera de Belles Arts a l’Escola Llotja de Barcelona. Fou deixeble de Ramon Calsina, Francesc Labarta, Lluís Muntaner i Antoni Vila Arrufat. Obtingué premis i mencions honorífiques, entre elles la medalla d’or pel dibuix de la figura en moviment degut al gran domini de l’anatomia i del clar fosc per fer entendre el volum. Dedicà íntegrament la seva vida a l’art i el cultivà en totes les seves facetes: pintura de cavallet, oli i aquarel·la, pintura mural, retaule, pintura ceràmica sobre coberta i especialment xilografia, on aconseguí sorprenents resultats amb una talla molt delicada.
