Adéu, Hipòlit Martorell. Amb l’últim terrissaire del Baix Camp desapareix un ofici mil·lenari

Fa una setmana que ens deixava ‘Pòlit’, l’últim dels antiquíssims terrissaires del raval dels Ollers de La Selva del Camp. Un gegant que porta el seu nom i sosté un tupí guardarà la memòria d’un home tan jovial com extravertit

TATE CABRÉ

Whatsapp
Adéu, Hipòlit Martorell. Amb l’últim terrissaire del Baix Camp desapareix un ofici mil·lenari

Adéu, Hipòlit Martorell. Amb l’últim terrissaire del Baix Camp desapareix un ofici mil·lenari

La matinada del dimarts 26 d’octubre ens deixava l’Hipòlit Martorell Rabassa als 92 anys, després d’una llarga malaltia. L’últim terrissaire de La Selva i del Baix Camp. Un home enamorat del seu ofici ancestral, que havia après des del bressol, com els seus avantpassats, des de generacions enrere, al raval dels Ollers de La Selva del Camp. Amb ell, que es va intentar adaptar a la modernitat obrint botiga a la costa i ampliant el producte, s’extingeixen una cultura i una tradició artesanals mil·lenàries que a partir d’ara només podrem trobar als llibres i als documentals.

En sortir del col·legi, una de les distraccions de la canalla de La Selva era anar al taller de l’Hipòlit Martorell, a mirar com feia rodar el torn com si fos un circ. Allò era un gran espectacle, i de vegades ens modelava una tasseta, un cistellet... -«Oju que no està cuit i se’t trencarà»... També era bonic, en aquells llunyans anys 70, veurel’s passejar a ell i la seva esposa Eva amb les ulleres de sol i camises florejades amb el Fiat Spider descapotat vermell que els convertia, als nostres ulls infantils, en una espècie d’aliens glamurosos en un entorn de carrers per asfaltar i renaults 4 llaunes: «Uix quan vam anar a Andalusia amb el descapotat, era una revolució per on passàvem», recorda l’Eva Visiedo. A més del seu estil personal, la simpatia del Pòlit el caracteritzava. Sempre feia el crit i tenia anècdotes per a explicar: 
«-Vine, vine que te n’explicaré una...».

Pel cronista selvatà Joaquim M. Masdeu Guitert a Imatges i records de La Selva del Camp (1996), històricament, les activitats més emblemàtiques selvatanes «són la indústria artesana terrissera, que donà fama al poble, i el conreu de l’avellaner».

I segons explicava l’historiador Eufemià Fort i Cogul al seu Costumari de La Selva del Camp (1961) els terrissers, ollers o tupinaires selvatans van ser durant molts segles la primera indústria local; tenien oficis tan antics com la mateixa vila, amb orígens sarraïns o romans, i s’agrupaven des del segle XIII als carrers dels ollers, de l’hospital i raval de Sant Pere, on hi tenien els forns. La seva obra tenia molta anomenada, tanmateix Fort afegia: «a la centúria passada començà a decandir i no seria gens estrany que les nostres generacions la veiessin desaparèixer totalment».

Fort va morir al 1979 i el Pòlit va esquivar el fatal vaticini durant quatre dècades intentant transmetre en va el seu ofici a les noves generacions; substituint les tradicionals cassoles, olles i tupins de fang per jocs de cafè i de xocolata desfeta esmaltats amb els seus tradicionals quadres escocesos verds i grocs, va obrir botiga i es va traslladar a viure a Vilafortuny, on a banda de la seva obra venia ceràmica andalusa i valenciana, i finalment al 2010, ell i l’Eva es van jubilar i es van traslladar definitivament a La Selva.

En una entrevista que va realitzar al Pòlit al 2013 l’historiador Josep Maria Grau i Pujol, aquest li va confessar que volia haver estat mecànic de cotxes però el seu pare, que era flequer i en casar-se va entrar a l’obrador familiar, li va recomanar que fes el mateix que ell, i el Pòlit així ho va fer. El seu germà Manuel en canvi, que va morir d’accident de cotxe, va començar a l’obrador però després va reparar ràdios i va obrir una botiga d’electrodomèstics. I dels seus dos fills, Àngel i David, el darrer va estudiar a l’escola de ceràmica de La Bisbal, però al final tampoc s’hi va dedicar. La continuïtat sempre ha estat difícil. A la mateixa entrevista, el Pòlit agraïa a la seva esposa Eva Visiedo tot el suport al llarg dels anys des del 1961: «Ella ha estat el pal de paller en el negoci i la família, un suport indispensable».

Periodista
Doctora en Periodisme i Ciències de Comunicació i diplomada en Traducció i Interpretació, Tate Cabré ha treballat en premsa i televisió. És Guia Oficial de Turisme de Catalunya.

Temas

Comentarios

Lea También