Això no hi ha cap relator que ho arregli

Des de sempre, per facilitar l’entesa entre dues parts que no s’avenen, s’ha buscat la participació d’una tercera persona que fa de mitjancera. Podem esmentar el jutge de pau, el mediador, l’home bo, l’intercessor, l’intermediari, l’arbitrador, el componedor, el compromissari, el tercer... fins i tot el pare pedaç, que era l’especialista a recompondre diferències greus i discòrdies de molt mala solució. Cap d’aquestes figures s’ha considerat vàlida per facilitar el diàleg entre els independentistes catalans i el Govern central i s’han empescat la figura del «relator». La filtració de la proposta ha servit d’argument als partits del nacionalisme espanyol abrandat per abraonar-se al coll de Pedro Sánchez i muntar una manifestació a Madrid diumenge contra el que Pablo Casado considera una «felonía» del president del Govern central. En català en diríem una perfídia o un traïment. Qui ens havia de dir que el procés ens faria rescatar antigues paraules en desús, tant en català com en castellà, que només de sentir-les ens recorden temps antics. En canvi, una de nova que inventem (relator) ha estat vituperada de bon començament. Avui en dia, si escoltem les tertúlies de ràdio, ens adonarem que en l’actualitat tot gira al voltant del «relat». Per força havia de sortir el relator. Però això no ho arregla ni el pare pedaç.