Aprendre a conviure en la discrepància

Com que les tesis de Carles Puigdemont són prou conegudes no cal perdre temps marejant la perdiu. També són igualment reiteratius els arguments de Mariano Rajoy. Tots dos no surten del xoc de bocs, banya contra banya, a veure qui pica més fort amb el caparràs. Per això, de la intervenció d’ahir de Puigdemont a la Universitat de Copenhaguen m’agradaria destacar la intervenció del professor de ciències polítiques Christian F. Rosbøll, el qual ha fet al meu entendre una lliçó magistral sobre la gestió de la democràcia. Rosbøll sosté que «tots els conflictes s’haurien de resoldre democràticament», però què passa quan dos arguments democràtics entren en conflicte? No és admissible el recurs de la força i tampoc una part pot imposar-se a l’altra sense trepitjar els seus drets. En aquest punt, Puigdemont va reiterar el seu argument preferit: «si no es pot justificar que la meitat de Catalunya vulgui imposar la independència a l’altra meitat, tampoc no es pot admetre que una meitat vulgui imposar seguir dins d’Espanya».
La solució pacífica i democràtica que el professor Rosbøll aporta al conflicte és «aprendre a conviure en la discrepància». Ara per ara, els independentistes que s’oblidin de la independència, i els unionistes que vagin paint que gran part dels catalans volen un Estat propi. La paciència és bona consellera.