Barça, una derrota anunciada

Malgrat els esforços de Raül Romeva,  no és el procés el que dóna a conèixer Catalunya al món. Indiscutiblement la marca universal de Catalunya és el Barça. Dissabte Sant m’estava cruspint una fantàstica tonyina a la planxa en un restaurant de la petita localitat d’Stintino, al nord de Sardenya. Tan bon punt el cambrer va calar que érem catalans va sorgir tema de conversa: el Barça. Jo pensava que l’italià aniria a favor de la Juve, però no. Anava a favor del Barça. Els sards són principalment del Nàpols. El fanatisme, però, no li va fer perdre instint al cambrer d’Stintino. «La defensa de la Juve no és la defensa del PSG. El catenaccio és inexpugnable», va sentenciar arrufant el nas el cambrer. Anit, mentre anaven passant els minuts del partit, recordava el pronòstic del sard culé. Ni bombardejant quatre dies la porteria de Buffon podia el Barça marcar cap gol. De postres vam prendre unes fantàstiques seadas. A les penes, punyalades.