Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Casos freds, crims sense resoldre

28 de febrer de 2007. A la rebotiga d’una sabateria de Sabadell hi troben morta la dependenta. La Unitat Central d’Homicidis dels Mossos resol el crim 12 anys després. 

Fàtima Llambrich

Whatsapp
Fàtima Llambrich

Fàtima Llambrich

El percentatge de resolució d’homicidis sol ser molt alt. Pot variar d’un cos policial a un altre i en funció dels anys però no s’allunya del 90%. En el cas dels Mossos d’Esquadra, és del 91,22% a tot Catalunya. El problema està en aquest –aproximadament– deu per cent restant.

Recordo que durant un rodatge a Madrid, un investigador d’homicidis de la UCO de la Guàrdia Civil em va dir que mai abandonen una investigació, que no la tanquen si no s’ha resolt. I em va parlar d’alguns exemples d’anys enrera que ara no venen al cas. I el mateix discurs he sentit en boca de mossos.

I bo que deu ser així, que sempre tenen la carpeta a mà per si reben una trucada aportant informació nova o per si a la base de dades s’introdueix una empremta dactilar i els dona positiu amb les vinculades al cas en qüestió o per qualsevol altre «per si». I també pel compromís professional i per aquell rum-rum de saber que l’agressor se n’ha lliurat i pot repetir; i que si no és per ells a la víctima no se li podrà fer justícia.

Però, tampoc ens enganyem, quan les investigacions arriben en punt mort i no hi ha un fil on estirar… els casos poden quedar-se uns anys en uns llims on ningú els revisa. O poden anar a parar a unitats d’investigació especifiques de casos freds, és a dir, de crims que no s’han resolt.

Mossos d’Esquadra té la Unitat Central d’Homicidis i Agressions Sexuals, amb seu a Egara, on hi ha les unitats especialitzades de la Policia de Catalunya. Treballen investigacions que ja no tenen ressò mediàtic, que han quedat en l’oblit. A les Terres de l’Ebre enguany no hi ha hagut cap homicidi o, com a mínim, no se n’ha detectat cap.

A les comarques del Camp de Tarragona, tres: dos a Reus –que mossos ja ha resolt– i un a Querol. En un habitatge del municipi de l’Alt Camp, a mitjans del mes de març, hi van trobar el cadàver d’un home. Qui el va matar, no ho saben. Ep, rebobino i rectifico. No han detingut a qui el va matar, potser sí que ja tenen sospitós o sospitosos però no ho han dit, obvi. Sigui com sigui, no és un cas fred, perquè tot just han passat tres mesos. 

El 2018 els investigadors d’homicidis del Camp de Tarragona van resoldre vuit casos, un que els quedava pendent de temps enrere i set que hi va haver el mateix any. A les Terres de l’Ebre van resoldre l’únic homicidi que hi va haver.

Un cas fred resolt

A Sabadell, a la rebotiga d’una sabateria, van trobar-hi morta la dependenta. Era el 28 de febrer de 2007, al vespre. La primera hipòtesi policial va ser el robatori amb violència. Per terra hi havia el moneder de la víctima i altres objectes que feien pensar en esta possibilitat. Amb el temps es van anar obrint altres línies, però la investigació no va portar enlloc.

La família de la víctima ja no comptava que mai s’arribés a saber qui havia tirat la bombona de butà al cap de la dona. Una manera d’actuar que fa pensar que el crim no estava planificat, que l’agressor va agafar l’arma que tenia a mà. És fàcil preguntar-se què devia estar pensant durant este temps l’agressor? El missatge que li donava el sistema era clar: te n’has lliurat, no han sabut trobar els indicis que has deixat a l’escena del crim.

Dotze anys després, els investigadors de la Unitat Central d’Homicidis han resolt el cas i han detingut un veí de la ciutat, lampista, de 68 anys; que aquella tarda de l’homicidi havia anat a arreglar unes llums de la botiga. Una empremta dactilar en un tiquet de compra que hi havia al moneder de la víctima el situa a l’escena del crim.

Una empremta dactilar que no s’havia detectat en un primer moment. Ell defensa que és innocent i que no és l’home que va gravar una càmera de seguretat d’una entitat financera anant cap a la botiga poc abans de l’hora del crim i tornant-ne un quart d’hora després. Ha declarat que a la botiga ja no hi va tornar, després d’arreglar les llums.

Tarragona també té els seus casos freds, com el d’Aurora Mancebo. Al febrer del 2004 se’n deia la desaparició, ara és l’homicidi amb posterior ocultació de cadàver. Un cas no resolt. Un cas fred.


Fàtima Llambrich és periodista. Nascuda a l’Ametlla de Mar. Autora del llibre ‘Sense cadàver/Sin cadáver’. A TV3 informa de notícies de l’àmbit judicial, policial i de la seguretat. 

Temas

Comentarios

Lea También