Coses que exporta Tarragona a tot el món

Al nínxol de la vora on està enterrat el meu sogre (que al cel sigui) hi ha una làpida amb una inscripció categòrica: «Propietat del Viatjant». L’epitafi sorprèn avui en dia, però si ens situem a la meitat del segle passat té molta lògica. El viatjant era un ofici prestigiat a Catalunya, país comerciant i venedor. I per sortir a vendre calien els viatjants. Actualment també tenim viatjants, però són digitals. N’hem conegut alguns als Debats del Diari sobre «Exportació i digitalització» que hem celebrat aquesta setmana amb la col·laboració del BBVA. El catàleg de productes no es limita a les teles d’antany ni als vins del Papa. Ara som més agosarats. En plena crisi de la fruita seca, l’empresa Paño Fruits d’Alcover exporta avellana ecològica a tot el món i ara obre mercat al Brasil després que els inspectors del Govern brasiler vinguessin a certificar (amb tot pagat) la puresa del procés de producció. No té menys mèrit l’empresa de l’Albert Rovira, que ven arreu del món maquinària per envasar grans volums. Rep seixanta pedidos mensuals, fins i tot d’empreses alemanyes que es refien més de la tecnologia tarragonina que de la pròpia teutona. Per rematar la peça corono l’audàcia de Xavier Benet, que amb l’empresa Tio O’Bama s’ha convertit en el rei mundial de la tinta de sèpia. La escopeta nacional ha passat a la història.