Crear una nova indústria

Ho tenim davant els nassos i no ho veiem? Es diu Transició Energètica, però cal visió, compromís, credibilitat i recorregut perquè  els inversors decideixin apostar per Catalunya.

Per primer cop després de molts anys tinc la impressió que en posicions clau del Govern de Catalunya hi ha la visió i també el compromís.

Em consta que el mateix president de la Generalitat, Quim Torra i Pla, té la visió i el compromís. I la consellera d’Empresa i Coneixement Maria Àngels Chacón també. I l’he vista en reunions presencials i virtuals amb secretaris i directors generals clau dels Departaments d’Empresa i Coneixement i de Territori i Sostenibilitat.

Però després de més de deu anys sense fer res en energies renovables Catalunya no té cap credibilitat. Cal recuperar-la, guanyar-se-la de bell nou i assegurar recorregut als inversors.

Com? El primer és demostrar que els projectes –que n’hi ha– es tramiten i s’autoritzen en un temps raonable, competitiu, en línia amb el que succeeix a la resta de l’Estat i a la Unió Europea.

Fins ara a Catalunya la tramitació de projectes d’energies renovables s’ha eternitzat: dotze anys per a tramitar un parc eòlic és del tot inacceptable.

És imprescindible que tot l’escalafó de l’administració de la Generalitat de Catalunya que intervé en el procés de tramitació i aprovació d’un projecte d’energia renovable –des dels serveis centrals de cada departament fins als serveis territorials– tothom sigui ben conscient que la transició energètica és una qüestió del tot estratègica per Catalunya, irrenunciable, que cal materialitzar. Qui no en sigui o no vulgui ser-ne ha de ser apartat d’aquest procés.

No serveix per al que ens cal com a país. Haurà de fer quelcom diferent, però no tramitar projectes d’energies renovables. Necessitem persones convençudes, compromeses i dinàmiques per a fer aquesta feina. El mateix val per altres administracions que intervenen en el procés de tramitació i autorització, per exemple els ajuntaments.

Per recuperar la credibilitat perduda cal implementar l’accountability, una paraula inexistent en català, que podríem traduir per ‘passar comptes’.

Per disposar d’instruments per passar comptes és menester fixar objectius a llarg, mitjà i curt termini. L’objectiu a llarg termini és una economia 100% descarbonitzada l’any 2050, a mitjà termini les renovables han de cobrir el 50% de la demanda elèctrica. Així ho fixava la Llei 16/2017 del Canvi Climàtic per a l’any 2030, objectiu, per cert, que el Tribunal Constitucional va tombar.

Però, malgrat això, i també malgrat que fins ara no s’hi hagin posat oficialment números, per a guanyar-nos la credibilitat ens calen objectius a curt termini. Perquè l’any 2030 la meitat de la demanda elèctrica de Catalunya es cobreixi amb fonts d’energia renovables cal tramitar, construir i posar en servei com a mínim 6.000 MW nous de capacitat de generació fotovoltaica i 4.000 MW nous de capacitat de generació eòlica en deu anys. Ho han estudiat en detall les principals associacions catalanes de les energies renovables.

Traduït al curt termini vol dir que l’any 2021 s’han de posar en servei 600 MW solars fotovoltaics i 400 MW eòlics nous. I l’any 2022 també. I el 2023 també. I així fins al 2030 inclòs. Per posar-los en marxa abans cal construir-los i abans tramitar-los. O som ara per ara?

En tenim uns quants de MW eòlics i fotovoltaics per començar a construir enguany i l’any 2021, però no arribem ni als 400 MW eòlics ni, encara menys, als 600 MW fotovoltaics. Caldrà espavilar, i de pressa.

L’aprovació del Decret Llei 16/2019 de 26 de novembre de 2016 ha propiciat que els potencials inversors comencessin a presentar projectes. A hores d’ara tots són en una fase molt preliminar de la tramitació. Se’n coneixen 120,8 MW fotovoltaics i 1.842 MW eòlics, tot i que d’aquests darrers n’hi ha un 15% que s’encavalquen en el mateix emplaçament

És menester que es presentin més projectes per a poder cobrir els objectius i ens cal tramitar-los a gran velocitat, per a recuperar la credibilitat i complir els objectius a curt termini: 400 MW de nova potència eòlica i 600 MW de nova potència fotovoltaica cada any.

Els premis: augmentar la independència energètica, reduir el preu de l’electricitat, crear molta ocupació –20.000 llocs de treballany durant 10 anys en la construcció i la instal·lació i 4.000 llocs de treball permanents l’any 2030– i una inversió privada en infraestructures energètiques renovables d’almenys 10.000 milions d’euros, molt distribuïda en el territori.

Això no inclou la potencial creació de teixit industrial. La manca de credibilitat de Catalunya –pel pèssim antecedent de la llarga tramitació– fa inviable pensar-hi ara mateix. Però 4.000 MW eòlics i 6.000 MW fotovoltaics 10 anys és un bon pastís.

Ara bé, sense provar credibilitat és somniar truites.

Jaume Morron Estradé. Soci director de dialEc – Comunicació per a la Sostenibilitat