Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Decàleg de la contractació per als nous alcaldes

El gestor privat es juga els seus diners; el gestor públic es juga els diners de tots els ciutadans
Whatsapp

Una vegada celebrades les eleccions municipals el 24 de maig de 2015, el 13 de juny es van constituir la gran majoria d’ajuntaments del país. A l’inici d’una nova legislatura, de ben segur que la gran majoria dels regidors i regidores dels nous consistoris municipals desconeixen el procediment que una administració pública, com és la local, ha de seguir per contractar obres, béns i serveis, ja sigui per a la seva activitat tant interna o domèstica com externa, en benefici de la ciutadania.

D’altra banda, no podem obviar que l’objecte de la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i de la Llei 19/2014, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern no és altre que fer prevaldre al conjunt de les administracions públiques –ajuntament, consell comarcal, diputació, entitat municipals descentralitzada i àrea metropolitana, mancomunitat– i ens instrumentals –organisme autònom, entitat pública empresarial, empresa pública, consorci i fundació–, i dependents amb finalitats d’interès general.

El conjunt de l’actuació de les administracions públiques i, en particular, de l’activitat administrativa contractual, ha d’estar presidida en to moment pels principis que posen en relleu aquestes lleis, com són el de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que operen com a paràmetres fonamentals que permeten avaluar la qualitat democràtica del funcionament de la res publica. I és que «la clau d’un bon govern es basa en l’honestedat», com deia Thomas Jefferson.

La contractació pública es troba regulada actualment pel Text refós de la Llei de contractes del sector públic (aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre).

Sovint es critica la rigidesa dels procediments contractuals públics en pro de l’eficiència i l’eficàcia enarborades pels defensors de l’anomenada «nova gestió pública», què pretén la introducció dels principis de la gestió privada a l’Administració pública, sovint en detriment del respecte al principi de legalitat, una teoria que sovint oblida una qüestió fonamental: el gestor privat es juga els seus diners o els altres accionistes; el gestor públic, en canvi, es juga els diners de tots els ciutadans i, per tant, no només ha d’acreditar la millor preparació tècnica, sinó també la màxima honestedat i honradesa. I és que com deia al com deia el «vell professor», Tierno Galván, gran jurista i filòsof, «los bolsillos de los gobernantes deben ser de cristal».

Així doncs tenint present, que darrerament la contractació pública centra l’atenció de l’opinió pública per diversos motius que ara no entrarem a valorar, es fa del tot necessari apuntar el que podria ser un decàleg dels principis bàsics de la contractació en el sector públic que qualsevol operador ha de seguir, tant des de la perspectiva del hard law o dret vinculant, com del sof law o dret indicatiu. Així doncs, els principis, sense ànim d’exhaustivitat, són els següents:

• Principi de legalitat, sotmetiment de tots els procediments contractuals a la llei i al dret, fonament de tota actuació pública.

• Principi de seguretat jurídica, els procediments contractuals han d’estar fixats prèviament i els han de poder conèixer les administracions i els possibles contractistes.

• Principi de publicitat, qualsevol procediment contractual ha de poder ser conegut a través dels mitjans de comunicació o dels diaris oficials.

• Principis de concurrència, igualtat i no discriminació, qualsevol persona o empresa o entitat ha de tenir la possibilitat de contractar amb les administracions públiques, amb el mateix tractament i sense cap excepció o distinció.

• Principi de transparència, els diferents tràmits de tot procediment contractual han de poder ser coneguts pels concursants i qualsevol interessat.

• Principi de confidencialitat –les ofertes que es presentin han de ser reservades, no poden ser públiques, ni conegudes per ningú fins que s’examinen totes juntes en un mateix acte.

• Principi d’objectivitat, els criteris per seleccionar han de ser els fixats en les bases de contractació i no s’han d’interpretar en cap cas de forma subjectiva o discriminatòria.

• Principi de selecció de l’oferta més avantatjosa, caldrà triar l’oferta que en conjunt resulti més avantatjosa, no només per criteris econòmics, d’acord amb el que fixin les bases del procediment.

Aquests principis han de ser el full de ruta no només del personal al servei de les administracions públiques, sinó també de tots els càrrecs polítics i, en particular, dels càrrecs electes dels ens locals. El seu coneixement és fonamental per a una actuació correcta de tots els servidors públics. I això, malgrat el que «l’intégrité n’a pas besoin de règles», com deia Albert Camus.

En tot cas, no és acceptable afirmar per part dels abans esmentats «paladins del management» que el compliment d’aquest decàleg –o d’un altre de similar, si fos el cas– és un obstacle per a la «bona administració» o per al funcionament de l’actuació administrativa. No serà allò d’excusatio non petita, acusatio manifesta...

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También