Donar a llum durant la pandèmia. Parteres de Tarragona, no estem soles!

Ens passem nou mesos preparant-nos. Ens transformem mentalment i físicament. Preparem les nostres cases i la panereta de l’hospital. Decidim on parirem i com parirem. I llavors hem d’acceptar que parirem com bonament puguem, com el nostre nadó decideixi que vol néixer. I quan sembla que ja està, que només queda confiar i esperar... es declara la pandèmia. Parir en temps del coronavirus és tot un exercici de gestió de la incertitud en plena riuada hormonal, permeteu-me la metàfora ebrenca.

Ara més que mai cal mantenir la calma, seleccionar la informació que consumim i confiar en les professionals sanitàries. Recordem que no hi ha evidència que les dones embarassades tinguem un risc més elevat que la resta de població de presentar símptomes greus, desenvolupar complicacions o, en cas de contagi, de transmissió vertical -de mare a fetus- del virus.

Parir en temps del Covid-19 és tot un exercici de gestió de la incertitud en plena riuada hormonal 

La situació que vivim ens genera segurament dubtes. Potser, com jo, heu replantejat on donareu a llum. Volia que fos el mateix ginecòleg reusenc que va atendre el part de ma mare, el qui també atengués el meu. Però pocs dies abans de sortir de comptes, m’ha trucat per recomanar-me que em quedés a Tarragona. Em diu que, malgrat la il·lusió que ens feia als dos, desplaçar-me a Barcelona -on es concentra el major nombre de persones malaltes pel Covid-19 a Catalunya- és una exposició innecessària.

Truco la meua llevadora del CAP Llevant de Tarragona, on he rebut un fantàstic acompanyament de tot l’equip durant l’embaràs, per informar-la de la meua intenció de parir a l’Hospital de Santa Tecla. Em recomana quedar-me a casa, seguir l’aïllament al màxim i reduir els controls que queden al mínim. El protocol en l’atenció al part en cas que la mare tingui el virus o mostri simptomatologia està canviant constantment, però en cas de ser aplicat, podria suposar que separin el nadó de la mare o que la nostra parella o acompanyant no pugui ser amb nosaltres en aquest moment.

M’ho confirma una amiga llevadora, a qui pregunto si no seria millor parir a casa, una idea que hem estat discutint entre el meu petit cercle d’amigues embarassades.

L’activista pels drets dels nadons i les mares, Ibone Olza, així com l’associació El Parto es Nuestro, denunciaven fa uns dies intervencions innecessàries i contraindicades que s’estan practicant en hospitals madrilenys. En altres països europeus s’està promovent el part a casa en embarassades sanes, una opció que a Espanya no està coberta per la Seguretat Social i que les gestants han de costejar elles mateixes. El Covid-19 no hauria de ser condicionant en la decisió de parir a casa, em diu la meua amiga, que és una elecció personal important i que no està exempta de riscos.

Ara més que mai cal mantenir la calma, seleccionar la informació que consumim i confiar en les professionals sanitàries

L’Associació de Llevadores de Part a Casa de Catalunya, juntament amb l’advocada i activista pels drets sexuals i reproductius Marta Busquets, han elaborat un document informatiu i legal que les gestants podem adjuntar al nostre pla de part. Es tracta d’un consentiment informat a acollir-se a les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que segueix aconsellant el pell a pell o la lactància tinguin la mare o el nadó malaltia per coronavirus o no.

Mentre escric aquest article, la llevadora que dona les classes d’educació maternal crea un grup de WhatsApp per poder continuar l’acompanyament en línia. Desitja que el grup sigui també un espai de suport mutu entre nosaltres. En poques hores, el grup s’omple de missatges de gratitud, així com de preocupació. A les xarxes, són moltes les iniciatives gratuïtes que professionals de diferents disciplines de suport a l’embaràs o al puerperi estan oferint. Aprofitem-les.

Embarassades i parteres de Tarragona, no estem soles!