El SEM

Referent a l’article de la Dra. Yolanda del Castillo a la secció ‘La voz del lector’ del Diari de Tarragona (dijous, 13 d’agost de 2015), vull manifestar que estic completament d’acord amb ella. Tot seguit, em vénen al cap dos dubtes:

1) Si, com diuen a les guies de l’European Resuscitation Council de 2010, la cardiopatia isquèmica (angina de pit, infart) és la primera causa de mort al món, i la majoria d’aquestes morts és per dues alteracions del ritme del cor (fibril·lació ventricular o taquicàrdia ventricular sense pols), l’únic tractament efectiu per aquestes arítmies és l’intent de desfibril·lació (cardiovertir el ritme elèctricament) i, en absència de reanimació cardiopulmonar per testimonis, les possibilitats d’èxit disminueixen al voltant del 10-12% per cada minut de retard.

2) Cada vegada hi ha més demanda en problemes relacionats amb la salut amb els mateixos recursos, o menys, als que s’ha de donar resposta.

Para atacar el punt 1) s’ha de treballar en equip i amb el nou model que es vol implantar del SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) d’assistència pot arribar per un costat infermeria i un tècnic i per altre un metge i un tècnic, que en algunes ocasions són substituïts per un equip d’atenció primària de la zona atesa la manca de recursos.

Sobre el punt 2), pot ser que el nou canvi de gestió del SEM vagi, com en atenció primària, a satisfer la demanda creixent i la resposta políticament correcta de: «urgència és qualsevol cosa que el preocupi al pacient, en el moment en què ell decideix que el preocupa», i, és clar, aquí entra tot.

Jordi Villegas

(Metge. Tarragona)