Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

El control de plagues, col·lapsat

Els pagesos volen tenir accés a tots els mecanismes de control de plagues
Whatsapp

Un producte fitosanitari, jurídicament, és qualsevol substància, química o biològica, que protegeix els vegetals dels seus organismes nocius. Per tant, una feromona, o formulats a base de virus o bactèries, o productes naturals com el sofre o el sabó potàssic, o extractes vegetals com l’oli de neem, són productes fitosanitaris igual que ho són els de síntesi química. Per això, tant si és un producte natural o sintètic, cal que sigui avaluat i s’asseguri la seva innocuïtat per a la salut humana i el medi ambient abans de ser comercialitzat. A Europa, els responsables d’autoritzar-ne la comercialització són els estats membres de la Unió Europea (UE). A Espanya, ho és la Direcció General de Sanitat de la Producció Agrària, del ministeri d’Agricultura, amb Valentín Almansa al capdavant. Aquesta direcció general té el dubtós rècord de ser l’administració que més tarda en autoritzar un fitosanitari. Mentre en altres països la mitjana de temps és d’uns trenta mesos, a l’Estat espanyol se’n tarda més de seixanta (cinc anys).

Unió de Pagesos proposa des de fa més de quatre anys incrementar els recursos d’aquesta direcció general per tal de desembossar el Registre espanyol de productes, però la majoria absoluta del PP ho impedeix. Malgrat tot, l’Estat disposa des del 2009 de noves eines per agilitzar el procés sense perdre el rigor i l’exigència (usos menors, autoritzacions excepcionals, reconeixement mutu, ampliacions d’ús, comerç paral·lel) a través dels mecanismes permesos per la UE. Però la realitat és que el procés per a aquesta autorització no funciona i està col·lapsat, i els altres mecanismes permesos per Europa, tampoc.

El director general podria permetre autoritzacions excepcionals de fitosanitaris encara no registrats a l’Estat però que ja es fan servir en altres països de la UE i que, per tant, ja han estat avaluats per altres administracions europees, però ni ha aconseguit agilitzar el procés per atorgar-les ni està disposat a autoritzar productes necessaris per a la pagesia. Aquesta actitud ens aboca a una situació kafkiana; la pagesia no té accés als mètodes més nous i mecanismes de control de plagues, malalties i males herbes, que són els que millor funcionen i els més segurs per al medi ambient i la salut humana, però tampoc té accés als productes més antics perquè molts ja no es poden fer servir a Europa. L’última gesta d’aquesta direcció general ha estat tombar el fitosanitari Delegate, necessari per al control de la psila del perer, amb l’excusa que ja n’hi ha d’autoritzats que serveixen per al mateix. Doncs bé; enguany la pagesia haurà de fer servir aquests altres productes, menys eficients i, per tant, que portaran a haver de fer més tractaments. Això implica més costos de producció i no avançar en sostenibilitat. La pagesia ja n’està farta; volem tenir accés a tots els mecanismes de control de plagues, malalties i males herbes que són més segurs per a la salut i el medi ambient. Senyor Almansa, rectifiqui!

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También