Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El gran disgust o dit d’altra manera: una nova i feliç gran enganyifa

La por del contagi. El coronavirus ha estat l’excusa ideal d’algunes empreses per a no assistir al MWC. No s’ho creu ningú, però tothom calla, no fos cas que hi perdéssim alguna cosaLa mirada

JAUME NOLLA I MARTÍ

Whatsapp
JAUME NOLLA I MARTÍ

JAUME NOLLA I MARTÍ

A Barcelona hi ha un disgust que no se’l saben acabar. Han suspès el Mobile World Congress per la por al contagi del coronavirus aparegut a la Xina. Al mateix temps, altres esdeveniments internacionals es continuen celebrant arreu d’Europa sense cap entrebanc.

Molts han especulat si es tracta d’una guerra comercial i, encara, des de l’habitual cretinisme espanyol, amb la mala fe que els caracteritza, afirmen que el daltabaix és culpa de la política catalana: la poca mà dura contra les vagues dels transports que cada any hi ha a Barcelona pel MWC i la moratòria (inexistent a la pràctica) de fer nous hotels.

A fe de món que si es fa un nou hotel a Barcelona, això ja es convertirà en un Lloret de baixa estofa. No hi haurà ni barcelonins ni persones normals pel carrer. Tot serà una diversió sorollosa nit i dia, amb una Sagrada Família que la gent visitarà d’esma i unes Rambles en les quals caldrà esquivar tota mena de genteta que ningú no sap d’on surt: turistes sòmines i mig lobotomitzats, carteristes que els esperen amb delit, venedors de drogues, bojos de tota mena, borratxos violents i més d’un alienígena escapat d’una pel·lícula de Star Wars.

Mentrestant, l’alcaldessa Ada Colau, entre un estat neuròtic indefinible i la seva nul·la capacitat política, afirma que ella mateixa ja es posa a treballar per a la pròxima edició del Congrés dels Mòbils.

Esdeveniments internacionals es continuen celebrant arreu d’Europa sense cap entrebanc

Potser fora bo recordar que durant la seva primera precampanya electoral, Ada Colau es va posicionar clarament en contra del certamen tot dient que «la política de grans esdeveniments a Barcelona no és un model sostenible». Ara que li donen la raó, la tenim afligida.

Diuen que rectificar és de savis. La llàstima és que, en el seu cas, la saviesa és despenjar el telèfon i fer tot allò que «algú» li diu que ha de fer.

Que molta gent hi ha perdut diners? És clar. No ho dubtem en cap moment. Però ja us puc ben assegurar que el treballador normal, el barceloní de tota la vida que té una botiga o es guanya el pa com bonament pot, no ha perdut res. Al contrari. Ha guanyat tranquil·litat.

Tampoc no cal que hi patiu gaire perquè s’hagi suspès el Congrés dels Esnobs. Ja han inventat una altra comèdia només per fer veure que som fabulosos, alhora que ridículs. I amb un nom en anglès per a demostrar que som molt cosmopolites.

Al capdavall, aquí, qui més ha perdut, són tots aquells que ja van carregats de quartos. Els hotelers que sempre rondinen mentre van pagant sous miserables als seus empleats i que per malament que vagin les coses, curiosament ells sempre suren en tota mena de naufragis; empresaris de restaurants especialitzats en donar farda i menjar per a garrins als turistes; els que lloguen pisos com a caus de conills a preu de palau de Versalles; els que tenen discoteques i altres llocs de suposada diversió i, en darrera instància, el sector de la prostitució i la droga que, tot i no sortir a les xifres oficials, també hi fan l’agost.

El barceloní de tota la vida que té una botiga o es guanya el pa com bonament pot, no ha perdut res

Tots aquests, que són els que més s’han queixat per la suspensió, ja estan ben servits, no passeu ànsia. Són d’aquells que poden sopar tres i quatre vegades i amb els seus pistrincs, vostè, lector, i un servidor, podríem viure quatre vides seguides com un rei. Però com diu la dita: la mar, com més té, més brama.

Fins i tot els taxistes, altres vegades molt amoïnats, han demostrat una indiferència total. Saben que no hi guanyen gran cosa. Havien insinuat una protesta, només per tocar el voraviu, no pas per fer cap reivindicació concreta. Ells mateixos van perdre el dret de la repartidora quan van fer vagues salvatges durant els inicis del MWC.

Resumint: tot és una gran estafa. Tant per part dels que tenen por al contagi, com dels que sempre es queixen perquè en lloc de guanyar-ne vint només en guanyaran quinze. Això sí, durant una setmana, si vostè ve a Barcelona, podrà trucar per mòbil amb tranquil·litat, sense que se li talli la línia o sense que se senti com un pot. Una cosa que no expliquen mai: durant el MWC, els mòbils van fatal. No hi ha mal que per bé no vingui.

* Periodista i escriptor excèntric. Vilallonguí que ha treballat com a periodista/guionista (per als amants dels currículums): Ràdio el Morell, Ràdio Capital de l’Alt Camp, Ràdio Salou, Ràdio Reus, Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio i RAC1. Escasses aparicions lamentables a TV3 i 8TV. Mitjans escrits: Reus Diari, Revista Escena, El Triangle, Nou Diari, TGN Magazine, El Punt Avui i la Capçalera que teniu a les mans. Me’n deixo algun, però el meu caparró no dona per a més.

Temas

Comentarios

Lea También