El meu véi 'indepe'

Vaig a votar a la Pineda i em trobo el meu veí d’interventor de Junts pel Sí. «¡Coño, Pedro, pero si tú colgabas la bandera española en el balcón!», li engego sense com va ni quan costa. El meu veí, d’origen argentinojaponès, em reconeix: «Yo llegué a votar a Aznar, pero me han hecho cambiar». El cas del meu veí serveix per entendre el creixement del vot independentista. La política dels governs centrals, i en especial del PP, respecte a Catalunya, ha alimentat la secessió com a fórmula per engegar Madrid a pastar fang. La situació ha arribat al límit. Junts pel Sí ha guanyat en escons, però si la llei catalana preveu que per canviar l’Estatut cal el suport de dos terços de la Cambra, com podem tirar endavant un cop de cap del nivell de la independència amb només una majoria simple? És més, en nombre de vots han guanyat els partits que no són separatistes. I encara una altra: el meu veí argentinojaponès hauria votat per la independència si les eleccions d’ahir haguessin estat un referèndum vinculant? Junts pel Sí ha guanyat múscul sobiranista, però no té l’aval per fer una declaració unilateral d’independència, que només pot arribar amb un referèndum acordat i homologat per la comunitat internacional. Esperem que a Madrid es formi un govern que admeti el referèndum. Si no és així, a les pròximes eleccions votarà Junts pel Sí fins  i tot el meu altre veí capità d’artilleria.