El procés de diàleg, tret d’inici del nou curs polític: Nou curs, reptes vells

La llei més important que s’aprova –o no- cada any al Parlament és la de pressupostos. És una llei que posa negre sobre blanc el que té previst fer el govern durant l’any a banda que sense pressupostos no es pot fer gran cosa. Clar que es poden prorrogar però aquest fet sempre és un símptoma de que les coses no rutllen prou bé o de que qui té la responsabilitat de govern ja té pensat un avançament electoral.

Pere Aragonès ja va haver de recular i admetre que no podria fer pressupostos pel 2021. Les llargues negociacions entre ERC i Junts ho van fer pràcticament impossible. Per això el conseller d’economia Jaume Giró, ja va anunciar al juny que centrava els seus esforços en els comptes de l’any que ve, amb un soci preferent, la CUP.

Durant aquests mesos han estat negociant representants del govern i de la CUP sense que de moment hi hagi gaire resultats pel fet que els cupaires no acaben deveure clar el seu suport. Mentre als Comuns no els queda una altre que esperar a que hi hagi un projecte sobre el que pronunciar-se. També el PSC mou fitxa, Salvador Illa ofereix el seu suport als comptes si prescindeixen de la CUP, cosa que el govern Aragonès no pot fer de cap manera.

Comencem el curs polític també amb el tema del preu de la llum a sobre la taula. Molt i molt important pel fet que no se li veu per enlloc la fi del creixement exponencial que està tenint des de fa un any. I molt important també perquè pot afectar el futur del govern de Pedro Sánchez. Els ha costat però ara ja sembla que són conscients del preu –polític- que poden acabar pagant per aquest fet. Però no n’hi prou d’al·legar que no poden modificar el sistema de càlcul d’aquets preus perquè és un sistema fixat per la UE. Llavors com és que a Espanya és on paguem la llum mes cara? Alguna cosa segur que hi poden fer.

A nivell específic de la política catalana tenim el tema del procés de diàleg, o de negociació com li diu ara ERC, entre els governs central i català. Deixant de banda els temes de fons que s’hi poden tractar, té dallonses que tothom, d’una manera o d’una altre, hagi assumit que aquesta reunió que s’ha fer d’aquí a pocs dies no servirà per pràcticament res. A Moncloa ja van refredant el tema quan deixen caure que no cal que hi vagi el president Pedro Sánchez. Si els presidents van a les coses importants potser és que aquesta no ho és gaire d’important. A Junts tampoc li auguren gaire futur a aquest procés. Sembla que només hi estiguin interessats els d’ERC. És indubtable que parlant la gent s’entén però és que el primer que hi ha d’haver és una clara voluntat de diàleg i dialogar vol dir aportar alguna cosa i SEMPRE estar disposat a acceptar posicionaments dels altres. Sinó no hi ha diàleg que valgui. Ara costa de veure aquesta predisposició. Al menys que es posin d’acord en un calendari!

Mentre al PSC ja s’han decidit a posar de Primer Secretari a Salvador Illa. Miquel Iceta va anunciar a l’executiva del partit de la setmana passada la seva renuncia al càrrec de Primer Secretari fet que obre la convocatòria de congrés extraordinari pel 18 i 19 de desembre que aprovarà el canvi de direcció després d’un procés intern de primàries. Illa ja ha anunciat que s’hi presentarà.

I per segon any consecutiu iniciarem el curs polític, i escolar, amb la covid-19 campant. De moment una mica esmorteïda però amb un anunci de sisena onada a la vista. Tot i que tenim ja un alt percentatge de vacunacions, encara no arribem a la desitjada immunitat de ramat, i potser no hi arribarem. Els antivacunes i les variants que van sortint potser ho impediran. El departament de Salut farà una campanya per intentar convèncer a tots els antivacunes que pugui. Sóc de les que penso que haurien de canviar els arguments perquè d’antivacunes n’hi ha de diferents espècies. Personalment crec més en la convicció que en la prohibició. S’ha de trobar la manera perquè, tenim alguna altre alternativa?

Montse Melià. Periodista tarragonina que ha exercit la major part de la seva activitat professional a RTVE. Com a redactora, directora de RNE a Catalunya i corresponsal parlamentària al Congrés i al Parlament.