Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Els tancs de l'exèrcit soviètic a la Praga del 68. I els tricornis al Congrès dels Diputats el 23-F

Any Teresa Pàmies. No va ser fins als cinquanta anys, en tornar
de l’exili polític a París, quan inicia una prolífica trajectòria literària 
encara poc reconeguda tot i la seva popularitat

RAMON PUIG

Whatsapp
RAMOJN PUIG

RAMOJN PUIG

«N o vaig poder estar-me de pensar en el vell rebel de Balaguer, lo Tomàs, fill de la Teulera, lo Ràpid, que fou també jardiner de Praga i el qual devia contribuir, hortolà que havia estat en la seva adolescència, a fer més bella aquesta indescriptible joia de ciutat que és Praga», escrivia Josep Vallverdú en un article de 1980. L’escriptor nonagenari, resident durant molts anys a l’Espluga de Francolí, viu des de fa uns anys a Balaguer, on va néixer una altra gran escriptora que amb motiu del seu centenari s’ha volgut reivindicar: Teresa Pàmies (1919-2012), mare del també escriptor Sergi Pàmies i esposa de Gregorio López Raimundo, històric dirigent del PSUC.

El 2019 ha estat l’Any Teresa Pàmies, una figura molt popular entre els lectors però no sempre reconeguda per la crítica i el món literari. També aviat es compliran 50 anys del seu retorn de l’exili gràcies al Premi Josep Pla per Testament a Praga, l’obra que va ser l’inici d’una prolífica trajectòria literària (més de 40 títols) que va combinar amb col·laboracions periodístiques tant a la premsa com a la ràdio. L’efemèride ha estat una ocasió per retrobar-me amb el personatge i descobrir la seva obra, que afortunadament s’està reeditant en gran part.

El premi Josep Pla per ‘Testament a Praga’ li va permetre tornar de l’exili fa 50 anys

Una bona manera de celebrar l’Any Teresa Pàmies era llegint algunes de les seves obres, molt presents a casa per ser una de les escriptores de capçalera de la meva mare. Els dos títols escollits van ser Testament a Praga i Cartes al fill recluta, ja que era una manera d’enllaçar tres generacions i també perquè retraten dos moments polítics especials. El primer llibre és un treball a quatre mans, on combina les memòries del seu pare Tomàs que havia mort feia poc i les seves reflexions en plena intervenció de la Unió Soviètica a Txecoslovàquia el 1968. L’altre llibre és la recopilació de cartes enviades al seu fill Sergi Pàmies, que feia el servei militar al País Basc quan hi ha l’intent de cop d’Estat de 1981, amb el seu marit Gregorio López Raimundo, com a diputat comunista al Congrés dels Diputats.

L’octubre de 1966 va morir Tomàs Pàmies a Praga: «Teníeu raó pare, quan afirmàveu, escombrant les fulles seques dels jardins que la tardor era el vestit que millor escau a la ciutat de Praga», escriu la filla escriptora que es resigna davant el desig del seu pare de romandre a la capital txeca els últims anys de la seva vida: «l’estimàveu tant, que ella us ha volgut guardar». Com a vell comunista es troba molt a gust a Txecoslovàquia als seus 70 anys: «M’hi trobo a cor perquè és un món sense patrons» i «a Praga, hi he viscut les lliçons més importants de la meva formació política, ja que estic convençut de la justesa del meu ideal». El pare ja no va veure l’ocupació soviètica per frenar les reformes polítiques i econòmiques del país, amb la qual la filla es mostra molt crítica a diferència del discurs oficial comunista. El testament de Tomàs Pàmies és la biografia que deixa escrita a la Teresa, que transcriu i converteix en un diàleg, sense obviar una contundent crítica per l’absència de l’esposa i mare, que homenatja més tard amb Memòria dels morts.

A ‘Cartes al fill recluta’ ja deixa entreveure els dots del seu fill Sergi per la prosa

Amb els diners del Premi Josep Pla torna des de l’exili a París per iniciar una trajectòria d’escriptora a partir dels 50 anys, sense renunciar a la seva militància pels drets socials i el feminisme. El seu marit Gregorio López Raimundo continuarà vivint en la clandestinitat fins a l’arribada de la democràcia. L’intent de cop d’Estat del 23-F l’enxampa a les Corts de Madrid, mentre el fill fa el servei militar. «Espantada perquè ton pare és al Congrés, perquè tu ets recluta a Vitòria i perquè recordo massa bé com va començar la guerra civil quan jo tenia disset anys», escriu només començar Cartes al fill recluta. En aquest llibre no va poder convèncer el Sergi a publicar també les seves notes, on la mare ja veia fusta d’escriptor: «Espero que l’experiència de la mili enriqueixi les teves vivències, que t’orienti vers la prosa. Dots no te’n manquen i en dir-te tot això, ni tracto d’imposar-te vocacions ni d’adular-te».

* Economista i periodista. Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al ‘Diari de Tarragona’.

Temas

Comentarios

Lea También