I diuen que el paper desapareixerà...

Els escorcolls de la Guàrdia Civil a El Vallenc i a la impremta de Constantí a la recerca de paperetes electorals m’han fet adonar que em faig vell. Ja fa més de quaranta anys llargs que essent becari a l’antic Diario de Lérida vaig anar a cobrir a Ponts una manifestació contra la construcció del pantà de Rialp. La protesta apuntava contra Joaquín Viola Sauret, procurador a Corts i, posteriorment, alcalde de Barcelona. La Guàrdia Civil em va retenir i em va confiscar el rodet de fotos que havia fet de la concentració. Eren temps de dictadura, amb Franco encara viu, i intervencions policials contra la premsa formaven part de la naturalesa del règim. Vam creure que amb la democràcia no tornaríem a veure accions de força contra la llibertat d’expressió. Lamentablement ha resultat que la dictadura real perdura. Encara hi ha gent que creu que les discrepàncies polítiques es resolen enviant la Guàrdia Civil. Pobrets! He trobat un consol. Els romàntics de la premsa tradicional, dels diaris impresos, hem pogut presumir de la importància del paper.