Jordi Gago

Jordi Évole va publicar ahir a El Periódico el que possiblement és l’últim escrit del periodista tarragoní Jordi Gago. Li va enviar divendres passat per si el volia utilitzar al Salvados dedicat al Dia del Pare. Poques hores  després, Gago moria d’un infart als 58 anys. Ens hem quedat atordits. No fa gaires dies que recordàvem els anys en que Gago formava tàndem de subdirectors amb Xavier Abelló al Nou Diari. L’actual director de TAC12  feia de poli dolent i Gago era el poli bo.  Fa pocs dies m’explicava que no volia tornar al brogit de les redaccions. Escrivia guions per a l’Andreu Buenafuente i Jordi Évole a la nit. «A la nit no m’emprenya ningú i puc treballar tranquil», deia. Al de dia dormia, amb la qual cosa tampoc no l’emprenyava ningú. No tenia telèfon mòbil, o si el tenia no el donava a ningú. Que Gago hagi mort d’un infart és l’última ocurrència genial de la seva imaginació desbordant. Tarragona perd un gran periodista de creació. Un crac.