La glòria dels germans Fernández Ochoa

Els cognoms Fernández Ochoa formen part destacada de la història de l’esport espanyol. El primer en accedir al quadre d’honor dels esportistes hispans va ser Paquito Fernández Ochoa. La seva medalla d’or en eslàlom als Jocs Olímpics de Saporo de 1972 va ser celebrada pel franquisme amb més entusiasme que el gol de Marcelino contra Rússia. Tothom tenia la percepció que Paquito va tenir una sort tremenda, però el cert és que va aconseguir la primera i única medalla d’or de l’esport espanyol en uns Jocs d’hivern, una disciplina que no seguia ni una ànima. Era pitjor que el ciclismo tras moto on Guillermo Timoner era l’amo i per això tothom s’havia d’empassar una especialitat de la qual no hem tornat a saber mai més res. El descens victoriós de Paquito Fernández Ochoa encara el tenim a la retina els coetanis dels anys setanta, de tantes vegades que el va repetir TVE. Vint anys després, la seva germana, Blanca Fernández Ochoa, formada en l’esquí a Vielha, a la Val d’Aran (ho escric en aranès), va guanyar el bronze als Jocs d’Albertville, essent la primera medallista espanyola. Paquito va morir de càncer als 56 anys, la mateixa edat que ara tenia Blanca. Un veí de Cercedilla va veure com Blanca feia un petó a l’estàtua del seu germà que hi ha al poble i se senyava. Dies després l’han trobada morta.