La serp de l'estiu entre aeroports i trens

En general en el mes d’agost els mitjans de comunicació se les veuen negres per treure notícies atractives, de les que es diuen d’impacte, i aleshores solen sortir notes surrealistes i estranyes que alguns periodistes n’anomenen serps d’estiu, segurament en record del monstre llegendari del llac Ness, a Escòcia, que servia per atraure turistes badocs.

Però, ves per on ha sortit una gran notícia. El mateix dia que es reunia la Comissió Govern de l’Estat – Generalitat, per tractar dels traspassos promesos i no complerts, una altra reunió entre el vicepresident de la Generalitat, la nova ministra de Transports i el president d’AENA es treien de la mànega un acord d’ampliació de l’aeroport del Prat i l’enllaç d’aquest amb els aeroports de Reus i Girona en trens d’alta velocitat. En total una inversió sobre el paper de 1.700 milions d’euros.

Immediatament ha sorgit la polèmica. Els més propers a l’aeroport en contra, perquè de cop i volta es sentien atacats per l’aire després d’haver-ho estat des de fa anys per terra i per mar, desfigurant el delta del riu industrial del país. En l’àmbit polític, divisió, en funció dels interessos de cada grup i subgrup. Els defensors han vist ja a caure els milions que fonamentalment arreplegarien les conegudes empreses constructores. Els contraris tenen molt en compte la conservació de l’espai natural preservat pels acords de la Unió Europea, però també l’emergència climàtica, o la contaminació de l’aire i l’acústica que l’augment del tràfec aeri provocaria.

A la perifèria (Reus i Girona), l’enllaç ferroviari ha estat ben aplaudit pels representants polítics, tot i que al cap de 24 hores, l’enllaç ja no seria directe entre els tres aeroports, sinó entre les estacions de Barcelona i les ciutats aeroportuàries. Si es passa ara a analitzar el tema des del Camp de Tarragona, les conclusions provisionals serien:

1 Aquest acord remarca un tema que ja havia estat aprovat anteriorment, com és la connexió del tren d’alta velocitat amb l’aeroport de Reus i la construcció d’una estació intermodal al sud d’aquest. Es comença a estar acostumats que els plans d’infraestructures territorials s’aprovin i es desaprovin més d’un cop, apareguin estacions inicialment imprevistes, i es facin diferents inauguracions parcials per donar idea que els governs es preocupen del desenvolupament del territori.

2 Recordar que a l’abril del 2017, davant de l’augment del tràfec aeri al Prat ja sorgí el tema de la quarta pista, però el conseller Rull defensava que aquesta havia de ser Girona i la cinquena per Reus, i el president de la Cambra de Comerç de Reus clamava per la construcció de l’estació intermodal. El març del 2019, el tema ressorgia, però el maleït virus ho deixà paralitzat.

3 L’ampliació de l’aeroport del Prat, reforçaria el paper de l’aeroport de Barcelona i de la ciutat, per continuar convertint-se en una ciutat turística i de fires i congressos internacionals. La idea de ser un hub (nus d’interconnexions) per Àsia i el Pacífic s’ho hauria de guanyar i no seria fàcil per la competència amb altres centres europeus amb molt més poder econòmic que Barcelona.

4 Si l’ampliació del Prat, significa tenir molta més disponibilitat de vols, i les taxes aeroportuàries no comporten desavantatges significatius, moltes companyies preferiran tenir el seu centre d’operacions a Barcelona. Els viatgers si volen ja aniran després cap al nord o el sud en tren o altres medis.

5 La connexió de l’aeroport de Reus-Barcelona, seria interessant si hi hagués a Catalunya un veritable sistema aeroportuari que impliqués que moltes de les companyies de baix cost haguessin de situar la base operativa a Reus, i les taxes d’aterratge, passatgers i seguretat fossin realment avantatjoses per aquest aeroport.

6 En tot cas, com el tren d’alta velocitat és de passatgers i no de mercaderies, la interconnexió afavoriria el trànsit d’aquests i del possible turisme, però no el desenvolupament de la nova economia industrial.

7 L’acord esmentat és només un principi de bones intencions que si es complís no estaria acabat fins a l’any 2031. Abans cal aprovar el nou Pla Director, el Document de Regulació Aeroportuària, obtenir el permís de la Unió Europea pel tema mediambiental... Aquí cal recordar com ha anat i va tot el tema de l’Eix Mediterrani o el de l’A-27.

8 És una llàstima que la Generalitat no hagi demanat, ara també, un canvi en la gestió dels aeroports, que és eminentment centralista.

9 Pel que fa a les autoritats i poders d’aquest territori del Camp de Tarragona, seria bo que clamessin per moltes més inversions en la xarxa ferroviària de rodalies i la possibilitat que amb els ajuts extraordinaris de la Unió Europea es poguessin posar en marxa iniciatives ferroviàries que la crisi del 2008-2014 no va permetre.

En resum, de moment una serp d’estiu que pot donar molt per escriure i parlar, mentre la societat espera altres realitats més concretes i immediates. Una serp plenament superada per l’afer Messi.