L’ancestral divisió dels catalans entre dretes i esquerres

La divisió dels catalans entre independentistes i unionistes és recent. La divisió que ve de lluny, dels catalans, és entre dretes i esquerres. La Guerra Civil va descarnar l’enfrontament entre moltes famílies que van aprofitar l’avinentesa per venjar-se dels seus enemics. Encara, molts anys després de l’acabament del conflicte bèl·lic, alguns pobles conservaren la divisió entre conservadors i progressistes i mantenien fins i tot festes majors separades i dos cafès on cada facció feia la botifarra lluny dels veïns antagònics. Aquesta estructura sociològica va ressorgir en democràcia amb el tripartit. ERC va preferir el pacte amb els socialistes i amb Iniciativa abans que amb CiU. Normal. El conglomerat convergent representava la dreta de sempre amb destacats franquistes i tot. Somniar en la unitat de l’independentisme és fer volar coloms. Només ha faltat ara la irrupció creixent dels antisistema de la CUP. La divisió nacionalista catalana entre dretes i esquerres és tan profunda que ni amb els seus líders a la presó o a l’exili són capaços de trenar una estratègia unitària. Arran de l’última batussa per la Diputació de Barcelona, Elsa Artadi, la diputada de Junts per Catalunya, ha dit que la relació de la seva formació amb Esquerra Republicana, «ha tocat fonts». No és veritat. Aquesta relació no ha existit mai. Prou que ho sabia Aznar.