Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Les platges de Reus no ens deixen veure el Mercadal de Tarragona. Emergència territorial

Cal acció i només reacció i victimisme. Vist des de fora, em pregunto com és possible que els alcaldes de casa nostra hagin reaccionat tard i malament i que un projecte previst per a Reus s’anunciï ara per a Girona?

Francisco Fuentes

Whatsapp
La Mirada. Per Francisco Fuentes: 'El territori necessita gladiadors per combatre una situació dramàtica que encara no és irreversible'

La Mirada. Per Francisco Fuentes: 'El territori necessita gladiadors per combatre una situació dramàtica que encara no és irreversible'

El món a l’inrevés. Els meus freqüents viatges d’anada i tornada cap a Lió acostumen a ser tranquils sovint marcats pel tedi, només esperant l’arribada a destinació. No obstant això, setmanes enrere fullejant les pàgines de la revista corporativa d’EasyJet, sí, aquella que publiquen totes les aerolínies amb les seves rutes i preferències dels turistes, em vaig trobar una perla entre les novetats de la companyia pel mes de març. El text deia així: «Reus, Espanya. Una ciutat repleta de ruïnes romanes des del seu amfiteatre, les muralles, la seva plaça a l’estil dels gladiadors. Sense oblidar la seva platja de sorra de quinze quilòmetres. Vol des de Luton».

És evident que la destinació de la ruta d’EasyJet és l’aeroport de Reus, com evident és que la nota de promoció correspon a la ciutat de Tarragona. A l’hora d’escriure aquest article desconec si els responsables de la publicació han fet un copy-paste d’un opuscle turístic tarragoní o si amb plena consciència han obviat buscar, per exemple, alguna referència al Modernisme o al vermut per parlar de Reus. També pot ser que pensin que els que vinguin des de Luton prefereixen les lluites de gladiadors i la platja que el vermut i l’arquitectura reusenca, i com que l’aeroport és a Reus doncs tant s’hi val.

La cirereta podrida al pastís ha estat la decisió de triar Girona com a quarta pista del Prat

Però no, no s’hi val. L’errada monumental d’EasyJet és com l’epitafi de la situació d’emergència territorial que viuen el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Una situació que s’arrossega ja fa molt de temps. Massa. Un epitafi que s’escriu dia rere dia en forma d’anuncis del Ministeri de Foment que deixen el nostre territori orfe de tota esperança de tenir en el futur més o menys immediat unes infraestructures com cal. 

La cirereta podrida al pastís ha estat la decisió de triar l’aeroport de Girona-Costa Brava com a quarta pista del Prat, un projecte nou de trinca que inclou una connexió ferroviària d’alta velocitat prop de Vilobí d’Onyar. Curiosament, similar projecte que el que estava ja adjudicat i licitat a l’aeroport de Reus el 2009 però que va quedar paralitzat invocant a la crisi econòmica. Vist des de fora, em pregunto, com és possible que els alcaldes de casa nostra hagin reaccionat tard i malament? Com és possible que la connexió ferroviària d’alta velocitat prevista per Reus s’anunciï ara per Girona? Per molt que el ministre hagi sortit ara a dir que aviat hi haurà pla director de l’Aeroport de Reus, el que és clar és que aquest ja no podrà ser quarta pista del Prat. 
Són nombroses les veus que els darrers dies han alertat de la manca d’unitat d’acció i lideratge dels nostres responsables polítics actuals. No segueixo el seu dia a dia però a Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, sembla més preocupat per salvar els mobles dels Jocs Mediterranis que per qualsevol altra cosa. A Reus, Carles Pellicer, a qui recordo com un jove i capaç diputat, se’l veu una mica desbordat pels afers municipals, es movia millor en l’arena parlamentària. I a Valls, Albert Batet, doncs només puc dir que sempre m’arriben les seves mateixes imatges, o des de Brussel·les al costat de Carles Puigdemont o des del Parlament cap amunt i cap avall amb les negociacions per investir president i formar govern. 

En aquest sentit trobo a faltar el «tarragonisme radical i brillant» de l’exalcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, per cert un dels impulsors del Consorci del Camp. Un gladiador de la política que no va dubtar en organitzar amb el suport d’altres alcaldes, una quadriga romana per reclamar el desdoblament de la carretera N-340 al seu pas per la comarca del Tarragonès. Tot perquè el Ministeri de Foment de l’època no feia ni cas. He comprovat a l’hemeroteca, la notícia va sortir a tot arreu. 

El territori necessita gladiadors per combatre una situació  que encara no és irreversible 

El territori necessita gladiadors per combatre amb urgència una situació dramàtica que encara no és irreversible. Cal acció i no només reacció i victimisme i cal unitat al territori, al marge de la situació política, per superar aquestes circumstàncies. En cas contrari, el Camp de Tarragona quedarà en una via morta amb trens que passaran de llarg i carreteres obsoletes. 

Per cert, els passatgers de Luton arriben el 27 de març, una bona data per fer una visita a l’aeroport de Reus amb els nostres gladiadors i obsequiar-los amb vermut. 

Periodista. Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu de televisió Euronews amb seu a Lió (França).

Temas

Comentarios

Lea También