L’exili del cardenal Vidal i Barraquer

L’exili ha estat una xacra constant en la història de Catalunya. Un dels més insignes exiliats va ser el cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona durant la Guerra Civil. Franco va impedir que el prelat nat a Cambrils retornés a la seva seu episcopal perquè es va negar a firmar la carta de l’episcopat espanyol a favor de la Cruzada. Vidal i Barraquer va viure l’exili de forma molt precària a Itàlia, la major part del temps acollit a la cartoixa de Farneta, a Lucca. L’abat Escarré, coneixedor de les dificultats de subsistència del cardenal, es va oferir d’ajudar-lo des de Montserrat. Vidal i Barraquer va agrair l’oferiment, però va contestar de forma breu: «deixeu-me ser pobre, ara que puc». Aquesta és una de les moltes anècdotes que recull el llibre en dos volums Vidal i Barraquer, cardenal de la pau, obra de mossèn Ramon Muntanyola, i reeditat amb motiu del centenari del naixement del poeta eclesiàstic de l’Espluga de Francolí. Avui, a les 20.00 hores, els Gogistes Tarragonins en fan una presentació a l’església de Sant Agustí a càrrec del canonge Manuel M. Fuentes. Serà una oportunitat de recrear novament la vida exemplar del cardenal. Un dels seus nebots relata l’enyorança de monsenyor a l’exili i el testimoni d’un cartoixà de la Valsainte que els confessà: «le Cardenal a été pour nous un vrai exemple».