L’home que no jugava a res i sempre guanyava

El dia que vaig conèixer Josep Graset en un debat sobre turisme, li vaig preguntar si era germà del periodista Xavier Graset. «No», va respondre rotund. I va afegir sorneguer: «ell és germà meu. Jo sóc el gran». El record que Xavier Graset dedica avui al seu germà (15 anys més gran) a la pàgina 23 d’aquesta mateixa edició, ens fa adonar que aquell comentari sarcàstic sobre la jerarquia entre germans estava carregat de simpatia i de veritat. Xavier Graset és el mediàtic, però qui mana entre els germans és el Josep, que per alguna cosa és el gran. En aquella primera trobada ja vaig veure el bocí d’homenot que tenia al davant. Tots els enaltiments que avui podem llegir sobre la seva persona són verdaders i sincers. Dono fe de la seva feina. Jo vaig veure el mar per primera vegada a la Pineda quan només hi havia quatre pins entre sorra. Ara és una de les perles de la Costa Daurada gràcies a l’esforç d’homes com Graset. Bona feina feta des de l’empresariat i des de l’Ajuntament. I sempre amb bon humor. Una vegada, en una entrevista al Diari com a regidor de Festes, Graset explicava que «cortaremos la calle Mayor para el torneo de ajedrez». I la periodista, incisiva, va repreguntar buscant les pessigolles: «¿Juega usted al ajedrez?». I Graset respongué: «¿Al ajedrez? No, no, yo no juego a nada». Gran Graset.