L'oblit del risc nuclear

La declaració d’inconstitucionals i nuls per part del Tribunal Constitucional de diversos articles de la Llei 12/2014 del Parlament de Catalunya que estableixen la creació de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear i la destinació dels recursos recaptats a programes de protecció i reactivació econòmica és una mostra més de l’oblit generalitzat del risc nuclear. En concret, s’han declarat inconstitucionals i nuls els articles 1.1 c) i del 21 al 30 de la Llei 12/2014 del parlament. El primer és el que crea el tribut sobre l’energia elèctrica d’origen nuclear, i els que van del 21 al 30 són els que estableixen la quantitat que han de pagar les centrals i la destinació d’aquests fons a actuacions de protecció civil per a la disminució, el control i la reducció dels riscs derivats de l’activitat de les centrals. També la creació d’un fons per fomentar la reactivació econòmica de les zones afectades per les centrals nuclears.

Segons l’executiu espanyol, l’impost vulnera la Llei de finançament autonòmic (LOFCA) perquè grava elements coincidents amb la llei espanyola 15/2012 que estableix l’impost estatal sobre la producció de combustible nuclear gastat i residus actius resultants de la generació d’energia nucleoelèctrica.

En el mateix sentit, els magistrats conclouen que existeix equivalència entre els dos tributs, que graven la mateixa activitat des de la mateixa perspectiva.

Cal destacar que la sentència no s’ha acordat per unanimitat. El magistrat Juan Antonio Xiol Ríos ha presentat un vot particular discrepant on defensa la potestat de la Generalitat d’establir l’impost tenint en compte que el 37,5% dels reactors nuclears de l’Estat es troben a Catalunya.

És una llàstima que una llei catalana que incideix en la millora de la seguretat de les centrals nuclears sigui qüestionada, com ho són moltes altres normatives que també tracten temes claus per al nostre país.

Ironies de l’atzar, la publicació de la sentència aquest dimecres coincideix amb els aniversaris dels accidents de Txernòbil, ocorregut fa trenta anys, i de Fukushima, fa cinc anys. Els dos fantasmes principals que persegueixen l’energia nuclear.

I com recorda el vot particular, Catalunya, malgrat la distància que la separa d’Ucraïna i Japó, comparteix amb aquests dos països un element del paisatge, artificial i potencialment molt perillós: les centrals nuclears.

Potser és per això que a les comarques de Tarragona, les més properes a les centrals nuclears, molta gent sent d’una manera especial el dol per les víctimes d’aquests accidents. Homes i dones plens de tristesa, amb malalties... Vides truncades de cop. Unes víctimes col·laterals més, com els refugiats. En aquest cas en lloc de les guerres, d’un progrés perillós. Aquests dies apareixen a les notícies explicant la tragèdia que van viure i que encara viuen. El seu testimoni esborrona i vénen ganes d’abraçar-los.

Tot i l’admiració pels avanços tècnics i científics que ha fet la humanitat de manera destacada als darrers segles. Una sola possibilitat –encara que sigui entre un milió– d’accident hauria de descartar com a vàlida aquesta manera d’obtenir energia, perquè la vida de qualsevol ésser viu i de la natura té un valor incalculable i és innegociable. N’hi ha alternatives: si s’inverteixen les grans quantitats de diners que fins ara s’han invertit en l’energia nuclear en el desenvolupament de les energies renovables, aquestes serien una opció viable.

Tant de bo el segle XXI, l’època de la virtualitat, la globalitat, la lleugeresa i la transparència, sigui també l’era de les fonts d’energies naturals (el vent, el sol, l’aigua, etc.), netes i segures, i deixi obsoleta la solidesa artificial, voluminosa, opaca, molt costosa i letal de les centrals nuclears.

Mentrestant, un cop més, la solidaritat pot ser la millor manera de fer front a una nova decepció del Tribunal Constitucional. Solidaritat amb les persones afectades per la tragèdia de Txernòbil i de Fukushima, tan lluny i tan a prop. Unes víctimes que mereixen ser rescatades de l’oblit.