Més ideològics del compte

Reconeguem-ho d’entrada, estalviem-nos temps tots plegats i deixem-ho clar des del principi. Hi ha coses que, de cara a una negociació, fan nosa. Si ens posem en el context de la negociació dels Pressupostos de la Generalitat, per exemple, una de les traves que més pot incomodar és la ideologia. Sí o no? Tothom sap que a una negociació, si de veritat s’hi va amb voluntat d’arribar a un acord, s’hi va, per descomptat, sense ideologia. I amb un pernil sota el braç també, si pot ser.

Això semblava defensar ahir la coordinadora general del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), Marta Pascal, quan va demanar a la CUP poder aprovar els comptes del 2017 aquest mes al Parlament. Es veu que les peticions de ‘generositat’ i ‘responsabilitat’ estan massa vistes i han quedat antiquades. Ara el que es demana directament és abandonar la ideologia. «No vulguem ser més ideològics del compte», va dir als cupaires la número dos de l’antiga Convergència. Perquè una cosa és tenir una mica d’ideologia, que això podria estar bé; però una altra, i molt diferent, passar-se d’ideologia. No es pot anar pel món d’aquesta manera, home.

I ara la pregunta següent seria quanta ideologia cal conservar, i quanta deixar anar, perquè es pugui considerar que un va a la negociació amb la ideologia justa. Això també està molt clar i no cal donar-hi gaires tombs. Que quina és la ideologia justa? Doncs la que consideri avinent l’altra part, esclar! El que defensen els uns resulta que sempre és en benefici del país; el que defensen els altres és (ecs!) ideologia. En definitiva, que la ideologia que cal aparcar és sempre la dels altres.