Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Més mà dura contra els piròmans

Whatsapp

Més mà dura contra els piròmans i descobrir els interessos ocults que hi pot haver darrere dels focs intencionats, demana la periodista Núria Pérez (Los fuegos se pueden evitar), i l’ha encertada. Als negligents, no tan difícil de descobrir, a banda de les responsabilitats de l’ordre escaient, durant una temporada els faria seure a l’escenari de cada foc a veure de prop la cara de desesperació i impotència de les persones que els han fet d’abandonar casa seva amb risc de perdre-ho tot.

Els malintencionats són més difícils d’enxampar, però, sempre amb la seguretat i certesa de l’autoria un cop determinada, i a banda de la pena de presó pertinent, durant cinc anys els faria anar amb xancletes, calça curta i samarreta, acompanyats per la policia, és clar, a ajudar a apagar cada incendi que es declarés amb una branqueta de pi, res de mànega. I a presó sense piscina, no com la de Mas Enric, que el benefici del dret a bany a sobre seria massa ironia.

Les intencions ocultes darrere d’una part dels focs provocats, és una xacra in crescendo que no és fàcil de combatre amb l’actual supralegislació espanyola sobre la requalificació de terrenys incendiats, que tira per terra la catalana deixant la porta oberta a un encreuament d’interessos, molt lluny de dissuadir els incendis. Com en altres figures penals, els causants dels incendis intencionats actuen gens preocupats pel que els pot caure a sobre si els enxampen, i a sobre es diverteixen. Una vegada a un parell de brètols que tenia a la vora que no sabia què fer els vaig sentir a dir com si res «vamos a ver si le pegamos fuero por...»

Quan es posa en risc béns i sobretot la vida de les persones, no hi hauria d’haver contemplacions. Al meu pare li havia sentit explicar que alguna vegada havia vist un individu escombrant al mig de la Rambla Nova entre dos guàrdies urbans i amb un cartellet a l’esquena que deia «por gamberro». No és cap disbarat. Era en temps de la República (és a dir, de democràcia) i no passava res.

Joan Aragonés

(Tarragona)

Temas

  • CARTAS AL DIRECTOR

Comentarios

Lea También