Mestre de tres generacions de tarragonins

Catedràtic i Professor del Seminari de Tarragona. Orfe de pare, als 12 anys entra al Seminari. Li ensenya matemàtiques el catedràtic Dr. Herógenes Malo. Va fer cursos de teologia. El cardenal Vidal i Barraquer l’envia a Roma a la Universitat Pontifícia Gregoriana on es llicencia en Teologia. Lleó XIII crea les Facultats eclesiàstiques i la Universitat Pontifícia Tarraconense, i a Rovira i Virgili se li concedí darrer títol concedit per l’esmentada Universitat Pontifícia Tarraconense, ja que poc després esclatava la guerra.

El títol concedit, en síntesi diu Del títol de Santa Sabina de Roma el prevere arquebisbe de la Tarraconense primat de les Espanyes, gran canceller del Seminari Pontifici d’aquesta Arxidiòcesi, Francesc Cardenal Vidal i Barraquer. Segueix el Sr. Josep M. Rovira i Virgili de l’Arxidiòcesi de Tarragona, ha obtingut el grau de llicenciat i ha superat els estudis i exercicis i havent obtingut el Grau de Dr. en Filosofia amb la nota Nomine discrepante. Signen els secretaris, el segell del seminari. Rubrica, Francesc, Cardenal Vidal i Barraquer. Hi consta el segell del prefecte d’Estudis Andreu Deixeus, Secretari, Jaume Garcés, tots signats i rubricats. El document és datat a Tarragona el 30 de setembre de 1932. No s’ha trobat objecció i equival a summa cum laude.

El Dr. Rovira, hauria pogut exercir a la universitat pública, ja que havia fet l’examen de l’Estat. Impartí la docència al Seminari en filosofia, teologia, matemàtiques i llatí. Passada la guerra, serví a la ciutat a tres generacions de tarragonins amb lliçons magistrals de matemàtiques.

El 1939 el Dr. Rovira es presentà per prevere i l’ordenà el bisbe de Barcelona Dr. Díez de Gomara el dia de Tots Sants, ja que el cardenal Vidal i Barraquer estava exiliat. Impartí el sacerdoci a parròquies properes com a Monnars, Alcover, la Canonja i l’Argilaga. Els darrers temps col·laborà amb la Parròquia de Sant Pere del Serrallo i l’arquebisbe Dr. Josep Pont honorà l’antic al professor amb una canongia.