Ni blancs ni negres, però catalans

La Diada d’ahir és la que ha arreplegat menys participació des del 2012. La causa és la divisió entre els partits independentistes, però no l’única. La causa més profunda, la causa que sociològicament pot explicar que ahir només sortissin al carrer 600.000 catalans (un terç dels que ho va fer l’any 2.014) és que en realitat la societat catalana és més plural que l’oferta que presenten els partits. Però no n’hi ha cap, de partit, amb habilitat per elaborar una proposta que capti els independentistes no exclusivament independentistes i els constitucionalistes no estrictament constitucinalistes. Vull dir que a Catalunya hi ha independentistes que no són independentistes del tot i constitucinalistes que són una mica independentistes. No és cap embarbussament. Un estudi elaborat per una vintena d’especialistes de les universitats de Barcelona, València, Santiago i Granada, que es recull en el llibre Catalunya en proceso, revela que només el 58% dels que estan a favor del procés considera que la millor solució territorial per a Catalunya és la independència. Paral·lelament, entre els contraris a la independència, només un 5,4% aposta per un Estat centralitzat. Entre l’estelada i la rojigualda hi ha una gamma molt àmplia de colors. El que falta és algú que encerti la bandera i que sàpiga enlairar-la. Cinc milions de catalans estan esperant.