On és l’eròtica de ser alcalde?

Què deu tenir ser alcalde per saltar d’alegria en guanyar les eleccions? Quina recompensa troben a seure a la trona de Ca la ciutat? Tots els qui van obtenir la victòria diumenge estaven molt contents i els qui van perdre no podien amagar el seu estat mújol. I els qui encara no saben si empunyaran la vara viuen en el neguit. Tanmateix acabo de parlar amb un alcalde (de fet ja exalcalde) que, un cop superat el primer cop de la derrota, ha començat a tocar les castanyoles. «M’he tret cent quilos de sobre», rebufa. Realment la feina d’alcalde, sobretot als pobles petits, és molt desagraïda. «Hi havia nits que no dormia», diu l’alcalde alliberat del calze. Provo de posar-me al seu lloc i entenc l’ofec de respondre cada dia a l’exigència veïnal. En el cas que ens ocupa, el poble necessita renovar el clavegueram, una obra que val sis milions d’euros quan el pressupost de l’Ajuntament és només de set milions. També cal canviar les voreres que es van fer en un temps en què només es pensava en els cotxes. L’alcalde és el sac dels cops. Encara que el problema d’una rotonda sigui culpa del Ministeri de Foment, els atacs van a parar a l’alcalde. Fins i tot les crítiques per no tenir al poble un professor de xinès. Kissinger va dir que «el poder és el major afrodisíac». Ho va dir perquè no va ser mai alcalde de poble a Tarragona.