Opisso ja té el seu temple a Barcelona

Una nova exposició sobre ‘Barcelona i Els Quatres Gats’ de la galeria Gothsland (Consell de Cent 331) acaba de posar al descobert que el dibuixant Ricard Opisso (Tarragona, 1880-Barcelona, 1966) va ser una de les últimes persones que va veure amb vida a Antoni Gaudí, mentre agonitzada a l’hospital després de ser atropellat per un tramvia i abans de morir el 10 de juny de 1926.

L’artista va immortalitzar la visita amb un dibuix de l’arquitecte al llit, que ara ha sortit a la llum i es pot veure a la mostra. Per sort, Barcelona ja disposa d’un museu permanent dedicat a Opisso, un dels dibuixants més populars de la primera meitat del segle XX.

L’hoteler Jordi Clos, propietari de la cadena Derby, és conegut per ser un gran col·leccionista d’art i ser el promotor del Museu Egipci de Barcelona. Entre les seves debilitats hi ha els dibuixos de Ricard Opisso, fins a convertir els baixos de l’Hotel Astoria (Paris, 203) en un museu permanent de l’autor, amb més de 250 obres.

L’exposició es reparteix per diferents salons, de manera que es pot dinar rodejat d’originals (menú diari a 16 euros) o fins i tot prendre un refresc al bar que es manté obert i passejar-s’hi tranquil·lament. Una de les grans exposicions sobre el dibuixant es va fer el 2003 a Tarragona (Fundació Caixa Tarragona), on el comissari Jordi A. Carbonell resumia en el catàleg la seva petjada: «la seva obra gràfica constitueix una veritable crònica de la vida dels catalans de la primera meitat del segle XX. Referia l’ambient popular de la nostra societat amb un sentit de l’humor carregar d’ironia».

La Sala Museu Opisso de l’Astoria recull una mostra molt representativa de la seva prolífica i versàtil obra. Hi ha nombrosos dibuixos a llapis al voltant dels Quatre Gats, on els personatges són un jove Picasso o d’altres pintors assidus (Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Joaquim Mir) a la taverna que va ser un dels epicentres del Modernisme.

El crític d’art i periodista Josep M. Cadena, en el llibre més complet sobre l’autor i publicat també el 2003, explica que «Ricard Opisso fou un dels membres més actius a les tertúlies de la taula dels joves i també fou un dels portadistes del setmanari que va promoure Pere Romeu, propietari d’aquell establiment per menjar i beure». La taverna només va estar oberta sis anys (1897-1903) però va tenir una gran importància per Opisso per desenvolupar la seva posterior carrera artística.

Amb només dotze anys va entrar d’aprenent d’Antoni Gaudí a la Sagrada Família, on va romandre 6 anys i on va fer de tot. Per això no ha d’estranyar que fos de les poques persones que pogués acomiadar-se en vida del genial arquitecte i volgués copsar el moment amb la seva ploma.

Opisso va obtenir una gran popularitat com a dibuixant a la premsa de sàtira política, primer del setmanari Cu-Cut! d’orientació regionalista (1903-1912), i després de l’Esquetlla de la Torratxa d’orientació republicana (1912-1934), on ell se sentia més identificat. A l’Astoria es poden veure com a mínim tres exemples de multituds, un tipus de dibuix on retratava escenes còmiques amb molta gent concentrada i que va fer en moments de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

Aquest gènere també ho va traslladar a les seves col·laboracions per les revistes d’humor esportives (Xut! I El Campeón) amb l’exemple del dibuix El Club d’Erbek, que era la manera amb què anomenava el Barça per superar problemes de censura. Precisament, els dibuixos de temàtica futbolística tenen un espai específic gràcies a la incorporació d’una petita col·lecció que va pertànyer a Juan Antonio Samaranch.

Amb l’esclat de la Guerra Civil i posterior dictadura franquista anà reduït la seva vessant de dibuixant d’humor, que va continuar amb la revista TBO, i reforçà la seva vessant més artística amb aquarel·les on combinava l’evocació del París de principi de segle que conegué en els seus primers viatges amb també escenes de la societat barcelonina del moment, molt presents als salons de l’Astoria. Opisso ja té el seu temple a Barcelona!

Ramon Puig. Economista i periodista. Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al ‘Diari de Tarragona’.