‘Pitu’ Cunillera, el mestre sabater del Raval que també col·leccionava rajoles a Santes Creus

Un dels clàssics de l’agost és fer una escapada a la tarda cap a Santes Creus. És un ritual que comença al poble (aturada al parc infantil, prendre una beguda en algun dels bars, comprar productes de proximitat a la botiga de queviures i passejada per l’entorn del monestir amb l’esplèndida plaça de Sant Bernat) i acaba als rierols de l’Albereda, espai d’interès natural pel seu singular bosc de ribera. És un indret amb un encant especial i on sempre fas alguna descoberta nova, que passa desapercebuda a les primeres visites. En aquests carrers va jugar els primers estius el fotoperiodista Carlos Pérez de Rozas, desaparegut fa pocs dies, juntament amb els seus germans. Un veí ens confirma que mantenen la casa, ara freqüentada pels fills d’una de les germanes.

El regal que proporciona Santes Creus en la nova visita és molt especial. La sala d’exposicions municipal acull fins al 31 d’agost l’exposició ‘Mestre sabater’, del fotògraf Cisco Pelay. La mostra és un homenatge a ‘Pitu’ Cunillera, natural de Santes Creus, amb fotografies captades entre el 2011 i el 2013 al taller que tenia al barri del Raval de Barcelona, on ja jubilat ensenyava l’ofici a noves generacions. L’exposició també mostra la sabata més gran del món (rècord Guinness el 1987) per a l’estàtua de Colón i altres treballs seus que li van valer nombrosos reconeixements, així com el Premi Nacional d’Artesania Ramon Barbat. L’exposició està al costat de l’ajuntament d’Aiguamúrcia, on hi ha el claustre romànic de l’antic Hospital de Sant Pere dels Pobres, i també el claustre del Palau de l’Abat, moltes vegades desapercebut igual que dos majestuosos xiprers, declarats arbres monumentals, situats a l’altre cantó de l’escala de l’edifici. Són aquests petits tresors amagats de Santes Creus...

Fora del recinte de Santes Creus i anant cap a l’Albereda topem per casualitat amb l’home de les fotografies. És en ‘Pitu’ Cunillera, que també ha estat l’impulsor de la mostra de rajola catalana dels segles XVII, XVIII i XIX que es pot veure a Santes Creus. En ‘Pitu’ ronda els 80 anys i, ja jubilat, va tornar definitivament a Santes Creus, d’on va marxar de molt petit cap a Barcelona. «Jo sóc d’Aiguamúrcia i quan vaig néixer el meu pare el va matar la guerra, i la meva mare, vídua i amb un nadó i tres fills, va adonar-se que aquí ens moriríem de gana», recorda. La seva mare tenia una lleteria al barri del Raval, on ell també comença l’ofici de sabater als 13 anys, compaginant-ho amb classes. «Al carrer Princesa va obrir una escola dels oficis, on hi havia patronistes, talladors de pells, cosidors, sabaters d’home i de dona. Vaig estar-hi tres anys», recorda.

És l’hora d’establir-se amb un taller propi al carrer Sant Pacià, on comença fent reparacions i s’acaba especialitzant en calçat ortopèdic, amb sabates adaptades a les malformacions dels peus. No ho diu explícitament, però en ‘Pitu’ va ser un referent del barri, com ho acredita que fos el primer president de l’Associació de Veïns del Districte Cinquè (com s’anomenava formalment en temps de la dictadura el popular Barri Xino) i un dels fundadors del Casal del Raval.

La conversa casual amb en ‘Pitu’ continua a la part del darrere de casa seva, dividida en dos universos. D’una banda, el taller de sabater convertit en un petit museu, amb eines, materials, records i reconeixements al seu ofici. Allà guarda un exemple de la primera sabata de pallassa que va fer per a la vallenca Pepa Plana, amb taló i més estreta per adaptar-se a les necessitats del peu femení. D’altra banda, una petita mostra de rajola catalana: «Em van començar a interessar les antigues de 20 per 20 cm i va córrer la veu pel barri que m’agradaven, i quan tiraven a terra els pisos, la gent que buscava per les runes me les portava», resumeix l’origen de la seva col·lecció. Ja fa uns anys va donar-ne una part al municipi d’Aiguamúrcia, que exposa 104 plafons de quatre rajoles, a les parets del Centre Cívic el Casalot, justament un edifici iniciat durant la Segona República i inacabat aleshores per la Guerra Civil.

Nascut a Guissona, Ramon Puig porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al ‘Diari de Tarragona’.