Puix sou Vós la nostra Mare...Quin reusenc/a no sap continuar el primer vers dels Goigs de Misericòrdia?

Aquest dissabte, 25 de setembre, se celebra a Reus la Festa Major de Misericòrdia i no seran pocs els qui en algun dels actes religiosos entonaran els famosos Goigs a la Mare de Déu que va escriure Mossèn Josep Maria Cogul de La Selva, que avui tindria 158 anys, i que comencen amb els famosos versos: Puix sou Vós la nostra mare/ i ho tenim en gran honor...

Hi ha qui confon els Goigs amb l’Himne de Misericòrdia que és aquell que fa: Mare nostra immaculada dels humans corredentora... I si ets de la Selva, embolica que fa fort amb els versos: Qui seria l’advocada de nosaltres pecadors... que és molt divertit quan s’enlairen i fan: Marededeu sinó Voo-oo-oós... Que no he aconseguit esbrinar si són l’Himne o els Goigs de la Verge de Paret Delgada.

M’ha fet molta gràcia trobar totes dues composicions de Misericòrdia, l’Himne i els Goigs, al Youtube en l’entranyable gravació d’un disc “Iberia” on se sent el cric-crac de l’agulla com navega pels solcs del vinil... Només porta un any penjat i ja s’ha escoltat 2,3M de vegades! Com li agradaria saber-ho a Mossèn Cogul, que tot i haver composat tant i haver obtingut tants reconeixements i premis al seu temps, quan era l’organista de Santa Maria del Mar, punt de trobada religiós dels tarragonins a Barcelona, amic de Gaudí, de Fèlix Millet i els fundadors de l’Orfeó Català, del pintor Joaquim Mir que li va pintar un retrat... Ha passat a la història sense pena ni glòria.

Excepte a La Selva, on l’historiador Eufemià Fort el va biografiar, i l’Ajuntament el va fer fill il·lustre, i així consta, penjat en un saló en un quadre de Josep Grau Garriga, el pintor i recuperador de l’escola del tapís de Sant Cugat del Vallès. De fet a la Selva tothom relaciona el cognom Cogul amb la música i el mossèn no n’és una excepció.

L’historiador Camil Ferrater va escriure un llibre sobre l’orquestra dels Coguls (1868-1912), el quadre de la qual encara penja al menjador d’algunes llars selvatanes, i que va ser gènesi de moltes vocacions musicals, entre elles la d’Higini Anglès, una de les patums de la història musical catalana.

El llibre del Camil em fa molta il·lusió perquè a la foto de la portada hi apareix, entre els músics, el meu avi Cabré, Francesc Cabré i Cogul, entre nen i adolescent, que seguia el seu pare, avi i tiets, per les festes majors i fins i tot va anar a un cèlebre concert de dotzenes de corals al Parc de la Ciutadella. A casa dels avís Cabré de La Selva es conservaven aquells gruixudíssims cantorals en gregorià de “l’onclo capellà”, ja que mossèn Cogul era germà de la meva besàvia Empar Cogul i Monné.

De fet, una de les històries que sentia sempre a casa era com la besàvia Empar/Amparo, com que la música del marit no li feia bullir l’olla, cap al 1890 li va demanar consell al seu germà, «l’onclo capellà”, que a més d’intel·lectual era un gran relacions públiques i confessor de la Sra Recolons, matriarca de la gran família del tèxtil amb colònia industrial a Ribes de Freser.

El mossèn va enviar sa germana a la fàbrica Recolons a aprendre de fer anar les tricotoses, i així la besàvia Empar va tornar a La Selva amb un crèdit per comprar màquines i va fundar La Industrial Algodonera, que 120 anys i 4 generacions després, superant guerres i pandèmies encara dóna feina a unes 60 persones.

I per donar peixet als qui han llegit el títol i encara s’escarrassen a veure com segueixen els Goigs els farem un spoiler i acabarem la primera estrofa amb famosa i dolça tornada: ...Verge de Misericòrdia/Mireu-nos amb ulls d’amor...

Doctora en Periodisme i Ciències de Comunicació i diplomada en Traducció i Interpretació, Tate Cabré ha treballat en premsa i televisió. És Guia Oficial de Turisme de Catalunya.