Quan el Dia Mundial del Càncer és cada dia

Fa uns dies em van recordar que el dia 4 de febrer era el Dia Mundial del Càncer. Encara que «els dies mundials del que sigui» no siguin sants de la meva devoció, si hom es posa a pensar en la magnitud del problema de salut que representa aquest conjunt de centenars de malalties que agrupem sota el nom genèric de càncer, potser sí que toca, encara que sigui un dia a l’any, fer balanç i preguntar-nos «d’on venim, on som i on anem».

El càncer és una malaltia tan freqüent que es calcula que un de cada dos homes i una de cada tres dones en seran diagnosticats al llarg de la seva vida. En els darrers 50 anys s’ha avançat més en el tractament i el control del càncer que en els 500 anys precedents. I potser el salt qualitatiu més important el vam fer fa només deu o vint anys. 

Els tractaments clàssics del càncer durant el segle XX van ser la cirurgia, la radioteràpia, la quimioteràpia i l’hormonoteràpia. Actualment totes aquestes modalitats terapèutiques continuen essent imprescindibles i cadascuna d’elles s’ha anat perfeccionant, de manera que no es pot comparar en eficàcia i sofisticació la cirurgia o la radioteràpia dels anys 40 del segle passat amb la que estem utilitzant actualment.

Ara els pacients s’operen dels seus tumors amb tècniques mínimament invasives, fins i tot robotitzades, amb les més modernes tècniques anestèsiques i, gràcies als antibiòtics, amb molt poques complicacions postquirúrgiques.

El tractament amb radioteràpia ha evolucionat de la mà de l’evolució tecnològica: si observem l’smart phone que portem a la butxaca i pensem com eren els telèfons fa 50 anys, ens podrem fer càrrec que el mateix ha passat amb els primers aparells d’ortovoltatge i les bombes de cobalt si els comparem amb els moderns acceleradors lineals, amb tècniques d’intensitat modulada i de radiocirurgia.

L’enorme avenç tecnològic també ha possibilitat un aprofundiment en el coneixement del funcionament de la cèl·lula tumoral i del seu microambient, d’allò que la fa diferent de les cèl·lules normals de l’organisme. A partir d’aquí s’han pogut dissenyar fàrmacs dirigits contra estructures específiques del tumor, amb gran efectivitat i pocs efectes secundaris, si els comparem amb la quimioteràpia clàssica. 

Un dels descobriments més importants que s’han fet en els darrers anys en la biologia del càncer ha estat com poder aconseguir que els mecanismes defensius del propi cos actuïn contra les cèl·lules tumorals. És l’anomenada immunoteràpia del càncer. Els fàrmacs immunoteràpics van començar a utilitzar-se fa pocs anys en algun subtipus determinat de tumor, i cada vegada se’ls està trobant més utilitat en un nombre més gran de tumors.

L’avantatge dels tractaments dirigits i de la immunoteràpia és que també poden associar-se als tractaments clàssics. D’aquesta forma, hi ha pacients que actualment s’estan tractant amb combinacions de cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia i immunoteràpia, que administrats en la seqüència convenient ens aporten la suma dels beneficis de cadascun d’ells.

Totes les innovacions en el camp del tractament del càncer tindrien poca utilitat pràctica si no arribessin a tota la població que les necessita. Per sort, en el nostre país, això ho tenim garantit. Qualsevol fàrmac que s’hagi demostrat beneficiós es troba a l’abast dels malalts de càncer, i finançat pel sistema públic de salut.

Desafortunadament, des que un medicament es comença a utilitzar en humans fins que es comercialitza, poden passar uns quants anys. Per això és important que els centres on es fan tractaments per al càncer també s’hi faci recerca oncològica. Molts dels nostres pacients s’han pogut beneficiar d’un nou fàrmac per al càncer tres o quatre anys abans de la seva comercialització gràcies al fet que han entrat en assajos clínics.

Ara mateix, es curen més del 60% de les persones que es diagnostiquen de càncer, i a moltes de les que no es curen definitivament se’ls ha aconseguit cronificar la malaltia gràcies als nous avenços en oncologia.

Així, doncs, cada vegada hi ha més gent a la nostra societat que ha estat o està essent tractada per un càncer i que segueix lluitant, incorporada a les seves feines, cuidant els seus fills i estimant els seus amics. Per a aquestes persones i per a les seves famílies cada dia és el Dia Mundial del Càncer. Pensem-hi una mica avui.

Josep Gumà és director de l’Àrea d’Oncologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i professor de la Universitat Rovira i Virgili. Membre de la Fundación Liga para la Investigacion y Prevención del Cáncer (FUNCA).