Reflexionem sobre la solidaritat humana, mentre decidim a qui votarem demà

Avui, 20 de desembre, és el Dia Internacional de la Solidaritat Humana segons va proclamar l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 2005. 

Curiosament coincideix amb la jornada de reflexió de les eleccions al Parlament de Catalunya més estranyes que es recorden. Que la jornada per pensar i debatre íntimament a qui votar coincideixi precisament amb el dia de la solidaritat, em porta a preguntar-me si practiquem suficientment l’empatia.

Quan s’apropa el Nadal, potser des del mes d’octubre a tot estirar, és quan més ens sensibilitzem i ens mobilitzem empesos per una mena de corrent encomanadís de ser millors, d’expiar els nostres pecats, de netejar consciències.

És l’esperit nadalenc, que dura tant com les vacances escolars. El gran recapte d’aliments, La Marató, el torró, el tió, els Reis, la donació de sang, les curses, els concerts… Aquests dies tot porta l’etiqueta de solidari. En comprem, hi participem, el tastem, hi contribuïm, ens disfressem, en donem, correm, hi anem…

Gairebé 13 milions de persones viuen en risc de pobresa o exclusió a Espanya

La crida a la solidaritat ens convida a ser millors. Les iniciatives ciutadanes apel·len a la nostra consciència. Quantes vegades hem sentit comentaris com aquests? «Durant l’any anem tan atabalats que no estem per res, de casa a la feina, de la feina a casa. Ja fem prou si podem sortir a sopar fora de tant en tant. No és que no vulgui, és que jo també tinc problemes».

Podem pensar que són excuses… o no. Donem un cop d’ull a les estadístiques. 
Gairebé 13 milions de persones viuen en risc de pobresa o d’exclusió social a Espanya segons el VII informe Estado de la Pobreza. Seguimiento del indicador de pobreza y exclusión social en España 2008-2016. D’aquest total el 14 per cent treballen. 

Segons aquest estudi hi ha tres factors que alerten de risc de precarietat, el primer és la pobresa, és a dir, percebre un sou inferior a 684 euros al mes. 

El segon es refereix a persones que presenten baixa intensitat en la feina, només han treballat una cinquena part de les hores que podrien fer-ho. Aquesta dada cal tenir-la present els estius, quan les autoritats treuen pit per la reducció de l’atur, oblidant intencionadament l’estacionalitat de certs llocs de feina.

Hi ha persones que sobreviuen amb ingressos inferiors als 432 euros al mes

Un tercer factor es refereix a aquells que pateixen carència material severa i no poden pagar els rebuts de llum, aigua o gas, per als quals tenir televisió en color, telèfon, fins i tot rentadora, suposa un luxe. Hi ha persones que sobreviuen amb ingressos inferiors als 432 euros al mes. 

És lícit preguntar-se per què se’ns reclama ajuda? Què fa el govern per pal·liar aquests desajustos? Intermón va destacar sis condicions per mirar d’erradicar les desigualtats, entre les quals cal destacar uns ingressos mínims per garantir una vida digna, transparència per combatre la corrupció, la lluita contra el frau fiscal, reduir la desigualtat salarial i fixar el sou mínim en 1.000 euros. 

Si la classe política prioritzés de debò els problemes socials, tots hi sortiríem guanyant i s’acabarien els dilemes que en realitat no ens pertoquen. Potser per una vegada no recauria sobre nosaltres la responsabilitat que hi hagi conciutadans que no puguin muntar l’arbre de Nadal. 

Bones festes!

 

* Comunicadora. Nascuda a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.