Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion EL VORAVIU

Sant Martirià, patró dels catalans 'sofridors'

Quan la situació és molt greu, els banyolins invoquen sant Martirià. No sé què esperem.

Josep Ramon Correal

Whatsapp
Imatge de sant Martirià.

Imatge de sant Martirià.

L’admirada escriptora i amiga Olga Xirinacs em va fer arribar ahir el missatge següent: «Estimats tots, recordeu que avui és dia de sant Martirià, patró dels catalans sofridors. No sé la seva fi ni me la vull imaginar. Que tingueu bon dia». I firma: «Xiricahua (índia de la reserva catalana)». No cal dir que m’ha picat la curiositat per saber com va acabar sant Martirià. I és clar, com tots els màrtirs, sant Martirià va acabar malament. Diu la llegenda que el governador d’Albenga, a la Ligúria, el va fer empresonar perquè no va voler renunciar a la seva fe cristiana i després el va llançar als lleons. Com que les bèsties en comptes de cruspir-se’l li llepaven les mans i els peus, el governador li va aplicar l’article 155, perdó, va ordenar que el degollessin. Dos monjos que estaven resant a la tomba del sant van escoltar una veu que els ordenava traslladar les restes «a un indret on hi hagi abundosa aigua que no s’hagi eixugat mai». Van amagar l’urna, perdó, les restes, sobre una mula fins que van arribar a un indret on s’escoltà un gran repic de cassoles, perdó, de campanes. Era Banyoles. En èpoques de sequera o de grans catàstrofes, els banyolins baixen el seu patró a l’estany per demanar la seva intercessió. Ja estan tardant.

 

Temas

Comentarios

Lea También