Temps de construir

Què tenen en comú les biblioteques populars de Valls i del Vendrell amb l’escola dels Til·lers de la Masó? Correcte! El fet que van ser impulsades per la Mancomunitat de Catalunya durant el primer terç del segle XX.

Aquesta és només una de les moltes curiositats, dades i coneixements que podem extreure del voluminós llibre La Mancomunitat de Catalunya a les Comarques Tarragonines. Projectes i realitats (Diputació de Tarragona, 2019), que just aquests dies d’estiu m’estic començant a llegir.

Els que l’heu tingut a les mans sabeu que aquesta és una obra magna, un estudi exhaustiu de vuit-centes seixanta-cinc pàgines que només podien haver tirat endavant els seus autors, Manel Güell (Tarragona, 1965) i Eugeni Perea (Riudoms, 1953).

Historiadors de llarga trajectòria i bregats en la recerca arxivística i l’anàlisi documental, Manel Güell ja havia coordinat, juntament amb el professor Salvador J. Rovira, un altre repte d’envergadura, els cinc primers volums de Biografies de Tarragona entre 2010 i 2016; i Eugeni Perea, compta per desenes les seves recerques i publicacions històriques i onomàstiques, de dietaris i de geografia literària, que li han comportat nombrosos reconeixements, a més d’haver estat al capdavant de l’Arxiu General de la Diputació.

Els dos historiadors van assumir una proposta de llarg abast: estudiar, contextualitzar i sintetitzar -en la manera del possible- allò que havia sigut la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre.

I ells no s’hi van posar per poc: a partir de les actes i expedients de la corporació provincial de Tarragona, l’hemeroteca i la bibliografia existent situen el lector a la societat de començaments del segle XX, exposen les bases i la implantació d’aquesta coordinació de les quatre diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, repassen tota l’obra institucional que va desenvolupar en els diferents àmbits i conclouen el seu impacte comarca per comarca.

Es tracta, és clar, d’un llibre de referència eminentment de consulta.

Un treball global que ens permet anar a espigolar informació relacionada amb agricultura, indústria, comerç, obra pública, telèfons, beneficència i sanitat, ensenyament, cultura o educació, en els diferents municipis de les nostres comarques. Definitivament, si les ciències socials i humanes avancen és gràcies a estudis com aquests.

No deixa de sorprendre que, en uns anys en què no existien ni mòbils ni internet, la Mancomunitat anés tan per feina i fes tant, amb tan poc temps. Recordem-ho, només de 1914 a 1924-25. Aquell era, sense dubte, temps de construir.

Per entendre’ns, aquesta eficiència política i metodològica s’exemplifica molt bé al llibre quan els autors detallen com, al cap de quinze dies d’haver-se constituït la institució, el seu president, Enric Prat de la Riba, ja va trametre una circular a tots els municipis de Catalunya demanant-los que l’informessin amb la menor brevetat possible de tots els dèficits d’infraestructures i serveis de què cada població estava mancada.

Les respostes no es van fer esperar: l’Ajuntament de Tarragona trobava prioritària, entre d’altres, la unió telefònica amb tots els pobles de la comarca, un possible tramvia fins a Reus i aspirava, també, a establir una línia de vapors amb les Illes Balears que revitalitzés el port; l’Ajuntament de Tortosa reclamava, al seu torn, la conservació de les principals línies d’accés o un tramvia fins al far de Buda; i el de Montblanc, per exemple, proposava la instal·lació d’una línia telefònica comarcal i, també, que la Conca de Barberà i les terres de l’Urgell poguessin apropar-se amb una línia ferrocarril secundària que connectés amb Mollerussa.

Crec que no és qüestió d’enyorar temps passats que no tornaran, però sí que és important prendre com a exemple tot allò que va poder-se dur a terme en tan sols deu anys i tot allò que s’hauria pogut fer si el projecte de la Mancomunitat no hagués estat laminat el gener de 1924 i enderrocat del tot, el març de 1925.

Si aquest és un estiu per gaudir del turisme de proximitat i de les visites de quilòmetre zero, també pot ser l’ideal per recórrer de primera mà escenaris d’aquells anys.

Abans citàvem els exemples de les biblioteques populars de Valls i el Vendrell, i l’escola de la Masó, i podríem afegir-hi, entre moltes altres localitzacions, el Pont Penjant sobre el riu Ebre que trobem a Amposta, el tram de carretera prioratí de Bellmunt a Falset -que es millorà aleshores- l’impuls del que poc després seria el Preventori de la Savinosa de Tarragona i l’ajut a la construcció dels cellers cooperatius de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Baix Penedès, que es convertirien en autèntiques catedrals del vi,

Així, aquests dies d’agost poden convertir-se, malgrat el context general, en el millor moment per redescobrir tot allò que tenim a prop de casa i resseguir les petjades de la Mancomunitat a través d’espais significatius de les nostres comarques. L’excel·lent treball de Manel Güell i Eugeni Perea serà la nostra millor guia de viatge.