Tot pendent d’Alemanya arrenca l’era postmerkel

Sempre és així. Amb la Covid quasi no ho hem notat, però cada quatre anys la Unió Europea es paralitza pendent de la campanya electoral al país més gran.
El discurs de la presidenta Von der Leyen a l’Europarlament ens ho va recordar la setmana passada per la marcada absència de qualsevol projecte de futur.
«Serem el que voldrem perquè la campanya antiCovid demostra que podem», com va dir als eurodiputats, és bonic però no val com a definició.

No va decebre perquè quinze dies abans d’unes votacions per elegir el o la cap del govern d’Alemanya no podia fer gaire cosa més.

Merkel se’n va i ella ha complert. Von der Leyen, vull dir. No amb gran carisma, no. Amb sistema i constància les reaccions proteccionistes nacionals s’han anat modulant.

Cada quatre anys la UE es paralitza pendent de la campanya electoral al país més gran

Hi ha vacunes per a tots i un sistema de control d’exportacions que ningú no s’hauria pogut imaginar abans del pols amb la farmacèutica AstraZeneca.
El recompte de morts pot ser que deixi un balanç interior menys joiós quan algú s’atreveixi a posar tots els noms sobre la taula, sobretot els dels vells tancats en residències.

Però és cert que almenys aquí, territori europeu, això que «era una grip» i no calia res els polítics van evitar dir-ho obertament. La realitat es va menjar el missatge mediàtic inicial i el llavors president dels Estats Units, Donald Trump, va ajudar molt a ridiculitzar moltes «conspiracions» de paranoics.

Definir què serem serà més fàcil si diumenge els votants alemanys no trenquen el sistema 

Trump, sí. Com el Brexit han passat a la història. Londres, els euroescèptics, els crits als plens, les banderetes del Regne Unit a les sessions plenàries d’Estrasburg i de Brussel·les també han desaparegut per més problemes per resoldre pendents.

I el cert és que aquella amenaça permanent, aquella esmena constant a la totalitat del projecte europeu han deixat de marcar cada minut del rellotge europeu sense que el buit hagi aturat la busca del rellotge ni ensorrat el vaixell.

L’aigua que Von der Leyen va traient com un nen amb galleda de platja és una altra cosa, és un problema vell. Definir què serem serà més fàcil si a Alemanya els votants no trenquen el sistema i és possible mantenir l’alternança entre la democràcia cristiana esmicolada i els socialdemòcrates formals, pensen, des de Brussel·les, alguns dels vells.

Si a Alemanya funciona, serà menys complicat salvar el sistema a França, insisteixen conscients que el repte és gran. L’objectiu és aturar la dreta radical i mesurar la força del sistema actual.

Això és el que representa per a molts dels institucionals d’aquest projecte el nom de Scholz i aquestes eleccions. Brussel·les creu que la seva victòria reforçarà el projecte col·lectiu perquè si és confirmada com diuen les enquestes, demostrarà que hi ha alternatives als neonegacionistes alemanys.

L’objectiu és aturar la dreta radical i mesurar la força del sistema actual

I després? Després serem el que voldrem, diu Von der Leyen tot i que abans, és clar, caldrà esperar també què passa a França i buscar si enquestes enllà, frases fetes, decorats de cartró, missatges enllaunats i tantes coses fredes del menú que ens ofereix Brussel·les hi ha espai per repensar el projecte amb respecte per a totes i per a tots.

Això del debat sobre «el futur de la Unió Europea» que comença, els treballs sota batuta compartida de les institucions pot ser que pugui ajudar tot i que, com demostren les eleccions postMerkel, són els parlaments nacionals i els seus representants els qui tindran les claus del que serem ni que ningú no ho digui quan prepara campanya.

* Periodista. Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadena Ser a Brussel·les des del 1998.