Totes les cartes del dia

Qui allibera les víctimes?

He llegit consternada la notícia que el candidat de CiU al meu poble dels Pallaresos, Pep Nolla, reivindica l’alliberament d’Arnaldo Otegui i mostra descaradament la seva simpatia cap a la causa del dirigent abertzale. I com que he conegut pels meus amics i familiars el que és viure sota l’amenaça d’ETA i del seu entorn, per dignitat he decidit fer aquestes breus línies.

No entenc com una persona amb llicenciatura en Història pot tenir tan poca memòria històrica. Els demòcrates hem patit la violència terrorista i alguns, fins a la mort per assassinat. No entenc com una persona amb un càrrec professional important al Banc de Santander pot tenir tan poca sensibilitat cap als centenar, si no milers, d’empresaris extorsionats.

Otegui és a la presó per decisió de la Justícia. Està pagant per alguns delictes i, per d’altres presumptes, encara no. Otegui representa el que representa. I mostrar simpatia cap a ell i la seva forma d’entendre ‘fer política’ i ‘defensar la causa’ no té res a veure amb ser independentista o de l’ANC, cosa que es pot derivar de les declaracions de Nolla. Tot el contrari, voler la independència de Catalunya, en tot cas, ens hauria d’allunyar més i més de l’ús de la violència i de la seva justificació en tots els casos. Com a veïna dels Pallaresos, però sobretot com demòcrata, no puc entendre que un partit amb el rigor de CiU pugui permetre aquesta mena de manifestacions en un candidat a alcalde. Alguna cosa comença a no funcionar bé en el procés sobiranista o el Sr. Nolla està fora de context.

Miryam Esteban

(Els Pallaresos)

La Història i Rajoy

El Sr. Rajoy, president del Gobierno de Madrid, ens acaba d’alliçonar que Espanya no es pot trencar perquè tots compartim molts anys d’història.

Efectivament, té raó, són els esdeveniments històrics els que han format el que se’n diu España. Però tot hauria estat possible d’una altra manera: per exemple Catalunya hauria pogut formar part de França, tal com he dit algunes vegades.

El fet és que la ‘història’ que cita Rajoy ha estat molt favorable per a la resta d’Espanya; i sobretot i sempre per a l’establishment de Madrid, com pot demostrar-se analitzant els grossos beneficis econòmics que aconsegueix.

Catalunya pateix un greu dèficit fiscal d’entre 10.000 i 15.000 milions d’Euros anuals mesurats en aportacions per a infraestructures que l’establishment no fa a Catalunya.

L’estudi encarregat pel Gobierno inventant un nou mètode de càlcul ens dóna, encara, un dèficit de 8.000 milions d’euros.

Així doncs, l’argument de la ‘Història’ realment és molt bo per a uns i molt dolent per als altres. I com més anys d’història hi hagi, pitjor!

I que consti que Rajoy no és l’únic culpable del desequilibri de Catalunya. Si a les properes eleccions deixa de governar, els que pujaran seran pitjors. Ja ho han dit: «España una», res d’independència, res de Federació, res d’Estatut o tracte especial! I el que serà pitjor: més demagògia, més populisme; menys empresa privada en definitiva (l’única que crea treball productiu) i més malgastar!

Francesc Font de Rubinat

(Advocat. Reus)