Una planícia enganyosa

En la nostra interacció com a societat amb la Covid-19 ja no desescalem. Som en una planícia enganyosa plena de trampes que hem de recórrer sense saber quant de temps necessitarem. Uns diuen que som a ‘l’etapa de la represa’, altres a la de la ‘nova normalitat’, però no ens preocupem, el lloc és el mateix. Són coses dels polítics i de la gran ‘indústria política’ d’aquest país. Com qualsevol indústria busquen mantenir i fer créixer la seva quota de ‘clients’ (votants).

Els contagis segueixen existint. Els brots sorgeixen un dia sí i un altre també. La nostra administració pública és responsable del seu seguiment i control per limitar els seus riscos. Però també cadascú de nosaltres tenim la nostra part de responsabilitat de controlar el risc reduint al màxim l’augment de probabilitat de contagi que donen la mobilitat i els contactes socials de què gaudim. No hi ha encara una vacuna contra la Covid-19 per fer-ho. La nostra ‘vacuna’ és el que se’ns repeteix contínuament: manteniment de distàncies físiques (‘socials’), ús de mascaretes –ara obligatòries–, higiene i rentat sovint de mans. Ara per ara no en tenim cap altra. I no oblidem que la definitiva vindrà de les mans de la ciència. No dels polítics.

Segons com anem transitant per aquesta planícia –malauradament es donen molts exemples que no es transita gaire bé–, se’ns pot convertir de nou en una escalada i haver de contenir una nova corba com veiem que està succeint a la veïna comarca del Segrià. Amb l’experiència que estem vivint no cal detallar els devastadors efectes econòmics que suposaria si es generalitzés i que se sumarien als que ja tenim en l’economia global i en la local.

Aquesta planícia permet avançar tímidament en la recuperació de part de l’economia perduda aquest 2020. No cal recordar que un dels sectors motors per al nostre entorn a Tarragona és el sector del turisme. És vital per la seva aportació econòmica al conjunt de la nostra economia i pel gran nombre de llocs de treball que genera. El sector del turisme, per la seva idiosincràsia, és un dels més intensius en generació d’ocupació tant directe com indirecte.

L’esperança del sector en aquests immediats mesos és reduir els nombrosos danys que deixarà la Covid aquest 2020. Ja des de diverses organitzacions estimaven que aquest estiu només obriran el 50% dels hotels de la Costa Daurada per manca de turisme internacional –com ara el rus pel tancament de fronteres–. Aquestes estimacions poden resultar fins i tot optimistes per les afectacions que els brots puguin tenir també en el turisme nacional. El final de la temporada turística serà el moment de fer balanç.

Però l’economia en el seu conjunt és una interacció entre els diferents sectors que la componen. El virus ha colpejat de manera directa i brutal uns sectors determinats com el turisme. Però altres també estan notant els seus efectes. L’exemple més clar és l’aturada de la refineria de Tarragona –uns 20 dies mentre altres a l’Estat han seguit en funcionament– per excés de combustibles al mercat global arran de la reducció dràstica de la mobilitat i, entre ella, els desplaçaments aeris. Una aturada que se sumarà a les afectacions en el Port per menor tràfic de mercaderies a causa de la pandèmia.

En resum, l’impacte en l’àmbit mundial de la Covid-19 ha afectat de ple sectors motors de la nostra economia: el sector turístic i en part els sectors industrial i logístic. Avançar per aquesta planícia requereix ajudes. I només les pot donar el sector no afectat per la crisi: el sector públic. La magnitud de la crisi està generant als estats ingents quantitats econòmiques en forma de préstecs, subvencions, etc. pels sectors més afectats. La gran part d’aquestes ajudes vindran des de la Unió Europea i s’aniran distribuint per totes les administracions de govern dins els estats, que també van afegint els seus ‘raconets’ buscant també el seu rèdit polític.

En qualsevol cas, en aquest punt esperem que el ‘sector polític’ de Tarragona, que ens representa tant en l’àmbit local com al Parlament i al Congrés, defensi i assoleixi el màxim que necessitem pels interessos econòmics de les nostres contrades. Però seria bo que no es quedés només aquí. L’afectació també ha estat en el sector industrial, encara que la majoria segueixi demostrant la seva fortalesa. Aprofundir en les raons de per què una suposada fortalesa denota debilitat dins l’estructura de la nostra economia local, i quins escenaris de futur suposa, és també responsabilitat del nostre ‘sector polític’. Sabem que durant un temps l’economia estarà limitada mentre no tinguem una vacuna que substitueixi els ‘anticossos’ que són els comportaments socials i d’higiene establerts i ens permeti, llavors, arribar a la ‘fi de la represa’ o retornar a la ‘vella normalitat’. Tant s’hi val el nom.

Entretant, amb independència de les responsabilitats específiques de cadascú pel paper que actualment ‘juga’ a la societat, tothom tenim la responsabilitat comuna de contribuir a superar la planícia en la qual estem. És com un dels nostres castells. Tothom hi participem i no podem permetre que uns quants impedeixin que es carregui i hàgim de tornar enrere. Pel benefici de l’economia i, sobretot, per respecte pels qui han patit i pateixen la malaltia i pels qui han estat i estan al capdavant lluitant cada dia contra ella.