Más de Opinion

Vides en mans de la políticaquè resoldran les urnes d’aquest diumenge?

Ara sí. Aquesta vegada els candidats jutjats pel Suprem per l’1-O han pogut fer rodes de premsa i mítings via telemàtica. El desembre passat, un missatge gravat de Jordi Sànchez li va costar quinze dies tancat a la cel·la

Xavier Graset

Whatsapp
griselda.jpg

griselda.jpg

«Preferiria no fer-ho» és la frase recorrent de Bartleby l’escrivent, el personatge de Herman Melville que feia embogir el seu cap a través d’una fórmula que no era ni una vaga, ni la presa de la fàbrica com feien els obrers per protestar davant les situacions d’explotació laboral. Què farem avui? La gran pregunta que acabarem de resoldre entrada la nit. Què resoldran les urnes d’aquest diumenge? Preferiríeu no saber-ho?
La professora Laura Llevadot fa notar que el filòsof Michael Foucault marcava uns senyals en la teoria política que s’han anat concretant: primer que la vida quotidiana és política (les feministes ja denunciaven que la part més íntima de la nostra vida reprodueix sovint les relacions de dominació de la societat) i en segon lloc que el més fàcil és, si no parem atenció, que aquesta política íntima sigui de cap a cap feixista, esquemes autoritaris, relacions jeràrquiques, violència, humiliacions que porten la tristesa allà on creiem fer créixer l’amor.

La part més íntima del nostre dia a dia reprodueix sovint les relacions de dominació de la societat

Llegint aquestes observacions que acompanyen el llibre per entendre un altre filòsof: Giorgio Agamben: Política sense obra, m’ha recorregut un cert calfred per l’espinada. Perquè és cert que les nostres vides atrafegades, on se’ns acumula la feina, amb caps de setmana inexistents, amb amistats de clicada i sense temps per pair res, ni a nosaltres mateixos, perden el sentit. Vides estressades però amb certs drets polítics.
Fins i tot per als qui jutgen al Tribunal Suprem per l’1-O. Aquests candidats han pogut fer, aquesta vegada sí, rodes de premsa i mítings via telemàtica! Qui ens ho podia fer pensar. 

De fet el 21 de desembre, un missatge de Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i candidat de Junts per Catalunya a les eleccions generals, en una gravació, li va costar quinze dies tancat a la cel·la de la presó i sense pati. Potser l’amenaça i la mirada del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg els ha donat ara aquesta opció de respecte als seus drets. 

Uns drets polítics que no tenen molts catalans i espanyols, fills d’immigrants, a qui encara no es deixa votar, ni se’ls dona ciutadania. O de tants altres que dormen als caixers automàtics o els qui es juguen la vida per acabar tancats en un centre d’estrangeria, i que esperen ser acceptats en el club de la vida sense sentit.

Els polítics dels Estats Units tracten els adversaris com enemics, intimiden la premsa i debiliten tribunals i serveis d’intel·ligència. Ens sona familiar 

Agamben ja diu que tot estat de dret guarda en el seu si un estat d’excepció. I planteja la inoperància com a forma de resistència davant d’un model que ens fa creure què som per allò que fem, i que ens estructura en guanyadors i perdedors, aclamats i aclamadors.  Agamben sona utòpic perquè no ens parla tant de no fer, com l’oficinista Bartleby, sinó de transformar les nostres vides neoliberals en vides inoperants, que no es moguin pel benefici ni l’aclamació, i que siguin per tant còmplices de vides nues i sacrificables. Costarà d’estendre.

Com moren les democràcies?

Justament aquesta nit el que acabarem fent és aclamar i sentirem com tots es diuen guanyadors. Tots ens faran entrar en la roda, de la festa o de la mort de la democràcia?

Com moren les democràcies? Un altre llibre dels politòlegs americans Steven Levitsky i Daniel Ziblatt reflexiona sobre el cas dels Estats Units, del que era considerat «laboratori de la democràcia», on els polítics nord-americans tracten els adversaris com enemics, intimiden la premsa i miren de debilitar tribunals, serveis d’intel·ligència i oficines d’ètica. Ens sona familiar. 

Per acabar repasso el ‘feixistometre’ que inclou Michela Murgia al seu «irònic» Instruccions per fer-se feixista, i ja intueixo que aquesta nit electoral em serà útil, i no només en unes sigles per entendre què ens està passant.

* Periodista. Dirigeix i presenta ‘Més24’ (TV3) i col·labora a Catalunya Ràdio, on fa el programa ‘Líquids’ i n’havia fet altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV. 

Temas

Comentarios

Lea También