Quan parlem d’arquitectura modernista, sovint pensem en ciutats com Barcelona o Reus. Però Rocafort de Queralt és un dels escenaris més autèntics d’un modernisme rural sovint oblidat, lligat a la terra, al vi i a la cooperació. Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí, va saber adaptar l’esperit modernista a les necessitats dels pagesos, creant cellers cooperatius que són veritables catedrals agrícoles. El celler de Rocafort de Queralt és un dels primers exemples d’aquest esforç arquitectònic i social.
Fa anys, vaig descobrir Martinell de manera molt personal: el vaig escollir per fer el meu treball de recerca a segon de batxillerat. Endinsar-me en el seu llegat em va obrir una mirada nova sobre l’arquitectura: vaig aprofundir especialment en dues de les seves obres, al Pinell de Brai i a Falset. Ara, nous projectes i iniciatives volen donar al celler de Rocafort el protagonisme que es mereix. Es tracta de reconèixer que tenim davant nostre un patrimoni viu, amb potencial per créixer i ser un motor cultural i social per al poble i la comarca. És el moment d’impulsar aquest llegat, de mirar Rocafort com un punt clau per entendre una part fonamental de la nostra història rural i arquitectònica, del modernisme i del llegat d’un dels grans arquitectes de la nostra història. És important. Preservar el patrimoni és fer-lo reviure.
